For Evita, una astracanada musical és l’irreverent i esbojarrat espectacle dirigit per Jordi Prat i Coll que converteix el Teatre Grec en un temple dedicat a Eva Perón, la carismàtica primera dama argentina que va ocupar les primeres planes de diaris i revistes. Era només una façana mediàtica o realment es preocupava pels més necessitats? Difícil de saber.
For evita parteix d’una peça en petit format, Rèquiem for Evita, que es va estrenar a Temporada Alta el 2016 per passar després a La Seca. Va guanyar el premi Teatre Barcelona al millor musical el 2017.
For Evita és una desacomplexada missa dedicada a Eva Perón
En aquesta adaptació per al Grec s’ha incorporat un cos de ball de vuit intèrprets, set músics i trenta membres del Musical Choir de l’Escola Milà i Fontanals de Raval. El resultat és un espectacle de gran format que, al meu parer, ha perdut part de la seva essència encara que segur que passeu una bona estona.
Els fidels d’Evita – les anomenades perones, – li dediquen una missa. Amb fervoroses pregàries, recaptació de fons o lectures sobre la pobresa o el paper de les dones en la societat argentina que inicien amb el prescriptiu «Paraula d’Evita». També conegudes peces musicals de l’òpera rock «Evita» amb música d’Andrew Lloyd Webber i lletres de Tim Rice, traduïdes al català per David Pintó. Segur que tots recordeu «No llores por mi, Argentina» que hem escoltat cantar a Nacha Guevara o Paloma San Basílio, entre d’altres.
A més de les cançons d’Evita, l’espectacle inclou alguna peça de Núria Feliu, Whitney Houston, Concha Piquer i sobretot de Rafaella Carrà amb qui Evita compartia el desig de llibertat i també el color platí del tint de cabell, segons ens expliquen les perones que ho saben tot de les seves «deesses».
Grans professionals del teatre musical: Anna Moliner, Ivan Labanda, Jordi Vidal i Andreu Gallén
Anna Moliner, Ivan Labanda, Jordi Vidal i el músic Andreu Gallén són els mestres de cerimònia (sacerdots i sacerdotessa) que oficien la missa. En aquesta ocasió, però, necessiten l’ajut d’alguns escolanets perquè centenars de feligresos omplen els bancs del temple del Teatre Grec. «No m’ho puc creure. Quan vam començar érem tan pocs i mira ara. Quina il·lusió !» – diu emocionada Anna Moliner a escena
La trama de For Evita s’estructura en dos plans. En un, els ministres de l’ordre ens expliquen què va significar Evita per a ells i per a la societat i d’on prové la seva fe en ella. En l’altre, assistim a una missa on no hi falta de res. Fins i tot, una accidentada i curiosa comunió. La interacció amb el públic – els fidels – és constant, trencant d’aquesta manera la quarta paret.
Anna Moliner, Ivan Labanda i Jordi Vidal mostren una gran qualitat vocal, desimboltura i varietat d’estils. La seva experiència els avala. Em van agradar especialment els números dedicats a Rafaella Carrà i l’esplèndid cos de ball que em van retornar als (feliços) 80.
En alguna cosa s’ha de creure, no?
Entre tanta cançó i elements litúrgics potser se’ns escapa el missatge de l’obra. Per mi, el que ens diu For Evita és el següent: en un món tan material, mediàtic i sotmès a l’opinió dels altres, cal tenir fe en alguna cosa o persona per no perdre el nord. Tan se val que sigui Eva Perón, Rafaella Carra o el que vosaltres trieu.
Per curiositat he buscat el significat d’astracanada al Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC – la meva bíblia personal – i diu el següent «Peça teatral còmica caracteritzada per una acció desbaratada». I això és realment el que trobem perquè, segons paraules del seu director, «For Evita és una excusa per recuperar una manera d’entendre el teatre. És una proposta molt boja, imprevisible i participativa sense ser agressiva». Amen!
- El que més m’ha agradat: la diversitat de números musicals i el retorn als 80.
- El que menys m’ha agradat: m’ha costat connectar amb l’obra potser perquè no és el que acostumo a veure.
