Ivan i els gossos és l’obra encarregada d’inaugurar la nova temporada teatral a la Sala Fènix. Es tracta de l’adaptació del monòleg de la dramaturga de Londres Hattie Naylor que ens relata uns fets reals que van tenir lloc a l’hivern del 1996 a la ciutat de Moscú. Una proposta dirigida per Xavier Boada i interpretada magistralment per Pau Rosell, un actor que ens emociona i ens atrapa des de l’inici fins al final.
Ivan i els gossos, un dolorós monòleg que ens parla sobre la pèrdua de la innocència i sobre la recerca de la bondat
Ivan i els gossos ens explica la tràgica història d’Ivan Mishukov, un nen de 4 anys que s’escapa d’una casa que fa olor de vodka i on només regna la violència. Decideix marxar d’aquell lloc que és tan hostil per intentar buscar la seva nova llar i una nova família. La foto d’una noia famosa és el seu tresor més ben guardat, ja que és la dona escollida perquè li faci de mare.
I així és com l’Ivan es troba immers als carrers de Moscú un hivern del 1996. Un hivern fred, un hivern contextualitzat en l’era de Yeltsin, un hivern on la pobresa, els gàngsters i la violència formen part del dia a dia del país. Però aquest espai és més segur que casa seva, així que el petit comença a recórrer els carrers i a ficar-se per tots els racons més ben amagats per intentar sobreviure: menjar, estar calent i evitar que li facin mal.
En aquesta incursió a la realitat del seu país és quan l’Ivan s’adona que els éssers humans són ferotges, salvatges, inestables. Tots convertits en feres, en agressors, en enemics. Però al carrer conèixer a algú que li trenca els esquemes per la seva bondat i la seva innocència: una gossa.
A partir d’aquí, l’Ivan decidirà que no vol ser més un ésser humà, sinó que vol ser un gos, viure com un gos i cuidar-se com un gos.
Una obra colpidora i amb una interpretació visceral
El monòleg és dolorós. Imaginar-te a un nen en aquestes circumstàncies, tant ferit pels éssers humans i reconciliat amb els animals, fa que ens mirem a nosaltres mateixos i ens preguntem: realment és aquest el món que volem? Si fins i tot éssers innocents com nens o animals pateixen les conseqüències de la violència social, cap a on estem anant?, on hem deixat la nostra humanitat?
Pau Rosell és l’Ivan. I ho és amb totes les facetes que tindria un nen: el que té por, el que té esperança, el que prova, prova i prova, fins a aconseguir allò que vol. Un nen interpretat per un adult i que ho fa d’una manera impressionant. Des del primer moment, en Pau t’atrapa amb la seva intensitat. Et fa viure totes les emocions narrades i ens fa empatitzar amb ell, fins al punt de voler deixar de banda la humanitat per convertir-nos, nosaltres també, en gossos, en animals, en puresa, en natura.
Ivan i els gossos és una proposta crua, intensa i dolorosa, que ens escup a la cara el tipus de societat que estem creant. Una obra reflexiva i amb una interpretació de 10.
- El que més m’ha agradat: el treball d’en Pau Rosell. Quin descobriment!
- El que menys m’ha agradat: hi ha moments massa narratius a l’obra que fa que es perdi el toc «teatral».
