Crítica: Luzia del Cirque du Soleil

[usr 5 img=»03.png»]

Un 5 de 5. Podem afirmar que el nou espectacle del Cirque du Soleil, Luzia, que es pot veure fins a la Gran Carpa de l’Hospitalet de Llobregat fins el proper 15 de maig, és un ESPECTACLE en majúscules. Dues hores d’immersió en un món màgic inspirat en Mèxic que fa somiar a infants i a aquells que ja no ho són tant. El circ de la companyia de Canadà torna després de dos anys aturada per la pandèmia i ho fa amb nota.

Plou i fa sol al món de Luzia, del Cirque du Soleil

Prop d’una quarantena d’artistes damunt l’escenari que durant 11 actes despleguen el seu talent i fan les delícies als i les espectadores. Luzia, acrònim de ‘luz’ i ‘lluvia’ i elements centrals d’aquest ambient oníric, ens transporta a terres mexicanes de paisatges tropicals, meravelles arquitectòniques, llocs inimaginables plens de color, de vida i de llum.

El vestuari està cuidat fins al mínim detall, tot està calculat, i no es deixa res a l’atzar. Jardins, boscos i racons del món on també plou i fa sol. I és que, precisament, la companyia incorpora per primer cop l’aigua dins els seus números sobrenaturals. A 30ºC, això sí. Arriscat però absolutament encertat i ben treballat.

Cirque du Soleil, més circ que mai

Un pallasso caigut del cel aterra en mig del paradís. Ell troba la clau per donar inici a l’espectacle. És la peça que lliga el relat, un clown que engresca el públic entregat amb ganes de participar. Fa tombs per la natura, explora la selva, va a parar a un set de rodatge i es capbussa al fons del mar.

La música en directe i la veu de la cantant mexicana Majo Cornejo ajuden a construir l’imaginari del folklore del país i arrodoneixen una escena on no hi falten els malabars, les acrobàcies, els equilibris, les contorsions, però també els animals clàssics recreats del circ tradicional. Insectes, papallones, serps, cavalls i felins, que no són pas de veritat.

Imaginar i gaudir Mèxic des de l’Hospitalet

Amb aquest show circense i musical el Cirque du Soleil ret homenatge a Mèxic en la seva 38a producció des de 1984, any en que es va crear. Els artistes fan tot un recorregut cultural i territorial pel país sudamericà amb les seves habilitats i decorats. Luzia ja ha passat per Londres, quan deixi terres catalanes viatjarà cap a Alacant i al novembre arribarà a Madrid.

De moment encara sou a temps de veure’l fins el 15 de maig a l’Hospitalet de Llobregat. A la Gran Carpa hi caben 2.600 persones, segur que queda encara algun seient per no perdre’s una creació poètica, plena de sorpreses que deixa grans i petits bocabadats.

• El que més m’ha agradat: Transporta l’espectador/a al circ tradicional però afegeix l’aigua d’una manera molt visual i sorprenent. Un 10.
• El que menys m’ha agradat: Si és un 10, és un 10.