Crítica: Michael’s Legacy – Teatre Poliorama

Crítica: Michael’s Legacy - Teatre Poliorama

Musicals Barcelona

Arriba al Poliorama, Michael’s Legacy, un homenatge a Michael Jackson avalat pel Club de Fans de Michael Jackson a Espanya com el millor espectacle musical sobre El Rei del Pop.

Aquest espectacle en castellà estarà dues úniques setmanes i es podrà veure al teatre Poliorama fins al 26 de maig. Té una duració de 115 minuts i els nens i nenes menors de 3 anys, si no ocupen butaca, tenen entrada gratuïta. Tot i que és un espectacle recomanat a partir de 5 anys.

Michael’s Legacy al Poliorama de la mà de Jackson Dance Company

Jackson Dance Company són els que ens representaran en aquest espectacle els grans èxits de Michael Jackson com: Billie Jean, Smooth Criminal, Hewal the world, They don´t really came about us, Thriller, Moonwalk, Dad, You´re not alone, Rock with you, Man in the Mirror.

Els acompanyen dos cantants i quatre músics que no pararan de donar energia a l’espectacle, que anirà in crescendo a mesura que passen els minuts, ells són: teclista i director musical: Samuel Gil, baixista: Diego Barbera, guitarra: Javi Navarro i bateria: Víctor Llorens.

Ximo Fillol (Ximo MJ) com a Michael Jackson

Cal dir que Ximo Fillol aconsegueix la caracterització pràcticament a la perfecció, tot i que físicament no s’hi assembla, entre vestuaris i maquillatge pots veure en moments esporàdics El Rei del Pop. T’he interioritzat no únicament les coreografies sinó també les expressions i moviments facials a l’hora d’actuar.

Per altra banda, tot i que en la promoció de l’espectacle es diu que tot és en directe, he de posar-ho en dubte, i no en soc l’única, la veu del cantant estava molt baixa respecte a la música, però quan parlava se’l sentia perfectament, hi havia moments que no coincidia veu amb so, els cors a vegades els veies cantar i d’altres no… Ja em perdonareu sinó era així, però tot apuntava que s’estava fent playback i aquest desconcert em va treure molt de l’espectacle.

L’espectacle dedicat al Rei del Pop

És complicat brillar com ho feia en Michael Jackson i, tot i que la Jackson Dance Company en moments fa que t’emocionis, ballis, cantis o gaudeixes de la coreografia, és difícil no comparar o esperar la màgia que ell feia.

  • El que més m’ha agradat: els músics en directe.
  • El que menys m’ha agradat: com he comentat s’anuncia que tot és en directe i la confusió que et crea veure que alguna cosa no rutlla et fa sortir força de l’espectacle.

COMPRAR ENTRADES

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *