Crítica: Odissea al Mercat de les Flors

Cartellera teatre Barcelona

4 out of 5 stars (4 / 5)

El Mercat de les Flors presenta un espectacle de dansa inspirat en l’Odissea, una de les grans obres de la literatura universal. Una proposta de Crea Dance Company, creada el 2017 per la coreògrafa Maria Rovira, que transmet l’essència del poema èpic atribuït a Homer.

Maria Rovira crea un espectacle inspirat en l’Odissea d’Homer

Un viatge escènic – com el d’Ulisses – que evoca moviments migratoris, solidaritat, lluita contra els elements, supervivència, … a través dels moviments sinuosos però alhora plens de força i ritme dels vuit ballarins de diferents nacionalitats: Nilufer Ackanbas, Ariadna Jordán, Marcel Quesada, Idolina Masses, Alejandro Miñoso, Julio León, Osmani Torres i Laia Vancells.

Com diu al dossier de premsa “La trobada d’un grup divers d’intèrprets en aquesta Odissea és una bona ocasió per fer conviure estils i cossos diferents, representants de diferents cultures i idiosincràsies que ocupen un espai comú”.  Aquesta diversitat també és present a l’Odissea d’Homer que recull relats transmesos per via oral per narrar el viatge del guerrer Ulisses des de la derrocada Troia fins l’illa d’Itaca.

Moviments sinuosos, plens de força i ritme dels vuit intèrprets …

El nivell tècnic dels intèrprets és molt alt. L’expressivitat i lleugeresa dels seus cossos no deixa ningú indiferent. Les peces col·lectives destaquen per la bellesa, sincronia i figures geomètriques mentre que les individuals permeten lluir per igual a tots els membres de la companyia que ballen al compàs de l’excel·lent música d’Eduard Iniesta. Un compositor que barreja diversos estils que encaixen a la perfecció amb els diferents números de l’obra.

… i l’esplèndida música d’Eduard Iniesta

L’interès de Maria Rovira per les danses folklòriques d’arreu del món per la seva musicalitat i moviment s’evidencien a Odissea. El ritme frenètic d’alguns números i els instruments de percussió doten l’espectacle d’un aire tribal i folclòric que entronquen passat i present com també ho fan les imatges projectades en la gran pantalla, que actuen com a mirall.

La nuesa i multiplicació de cossos en pantalla ens fa pensar en la universalitat i atemporalitat de l’obra del poeta grec. No estem tots immersos en un viatge interior en la recerca de la nostra pròpia Ítaca? No es tracta també d’un viatge col·lectiu? Arribarem a bon port o defallirem en el camí? Quins són els perills a què ens enfrontem?

Odissea és una obra atemporal que demana solidaritat

Representar una obra tan densa com l’Odissea no és fàcil perquè el llenguatge literari i escènic són ben diferents. No intenteu seguir la trama sinó – com deia a l’inici d’aquesta ressenya – copsar l’essència i bellesa poètica traduïda en imatges i sons. Als balls i la música, s’uneixin les projeccions d’imatges, els focus que canvien d’intensitat en les diferents peces, els cants d’ocell, veus humanes o el soroll del vent.

Animeu-vos a acompanyar Crea Dance Company, amb coreografia de Maria Rovira i música d’Eduard Iniesta, en aquest trajecte. Odissea és un viatge ple d’esperança i solidaritat per fer front als reptes passats, presents i de futur de la Humanitat com les guerres, els moviments migratoris o l’emergència climàtica. Només junts arribarem a Ítaca.


  • El que més m’ha agradat: tot l’espectacle però especialment la música d’Eduard Iniesta.
  • El que menys m’ha agradat: tenir la sensació de no seguir l’argument però això no és atribuïble a la proposta de Crea Dance Company.

Lluïsa Guàrdia

Filòloga per la UAB i activista cultural per vocació. Amant de totes les expressions culturals: cinema, teatre, música, exposicions, lectura ... Màster en Gestió Cultural. Col·legiada pel Col·legi per Periodistes (per exercici professional), membre de l'Associació de Protocol i Relacions Institucionals i sòcia del Cercle de Cultura. M'encanta llegir i escriure.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.