Crítica: Perla – El Maldà

Crítica: Perla - El Maldà

Cartellera teatre Barcelona

L’obra de teatre Perla al Maldà ens porta a un món de fa anys. Un món «de Toke i Mistol… de butaca i estufa…» A través dels records de Jerònia, explicats a la seva neta Francesca, descobrim el món de les dones que van treballar en la fàbrica de perles artificials de Manacor… un món de dones. «Sa meva padrina era una gran contadora d’històries… sempre ses mateixes…»

Perla, una obra de teatre que ens porta al passat

Marta Asamar García, Cèlia Castellano Algaba, Noèlia Fajardo Franch i Francesca Vadell Cubells, la Cia. Les Pinyes, aquelles dones, abans pageses i mestresses de casa, tornen a ser vives. També ens parla d’una generació que té molt a explicar i està desapareixent, perquè el temps corre per a tothom… i per a alguns sempre que corre més de pressa que per a uns altres.

«Ses perleres són someres i no duen picarol.»

Una taula amb caixetes de joies es converteix en una maqueta d’un poble. Materials senzills per crear espais diferents… un món on la imaginació corre sense fre, i unes caixes amuntegades són una torre d’una església, i unes arracades de mida diferent són mare i filla. Joguines senzilles que només requereixen d’una cosa: imaginació i ganes de jugar. I el joc es completa amb figures de fotografies, retallades, que són la gent que viu al poble: l’àvia, les companyes, les veïnes…

«Jo me’n recorde que, al principi, feia unes 70 hores a la setmana.»

Un text que ens parla de la fàbrica de perles i els moviments obrers

l text ens parla de la fàbrica, dels moviments obrers, de les condicions de feina, dels productes tòxics que es feien servir aleshores i que ara estan prohibits…

«Cremarem el centre, cremarem Sa Bassa, cremarem el poble i l’ajuntament!»

Però el text no es queda en la fàbrica de perles… va més enllà i explica com la introducció de la indústria de perles i, després, el turisme, han canviat el paisatge de l’illa. Un paisatge on les figures retallables, els illencs, són una part més del decorat per als turistes.

Gravacions de na Jerònia que explica els fets en primera persona, i informació recollida d’altres veïnes i extreballadores de la fàbrica, ajuden a crear aquest text documental sobre un tros de la nostra història que, de tan petit, gairebé queda amagat.

«Sí que mos deien que alguns dels productes eren tòxics… hi havia aquest rumor… però no passava res…»

El vestuari ens diferencia la Francesca, la neta de na Jerònia, vestida amb una brusa igual que la que porta Jerònia en una foto, de les altres actrius, narradores i personatges passavolants, vestides de negre rigorós.

Un plafó de paper és el lloc on es dibuixa aquella antiga Manacor, que es desdibuixa per convertir-se en la nova Manacor.

La música, part important, ens demostra com la colonització de la música espanyola ho va envair tot, fins i tot els espais més íntims de l’illa. La cançó tradicional mallorquina només és un divertiment més per als turistes.

«Doña Constanza salió, de España para Coimbra…»

Perla, al Maldà, és teatre documental, fet amb molt d’afecte i molta tendresa. Un teatre que retorna a un moment en què amb la imaginació en teníem prou i una caixa podia ser una casa, un tren… o el que volguéssim. Un món on una figura retallable omplia hores de joc. I també un món on les dones van treballar i van arriscar la salut per uns «doblers» que necessitaven molt. Un món que va canviar el paisatge de l’illa i va convertir els manacorins en part d’un decorat.

«Ella era sa darrera persona que encara em mirava com si jo fos una nina…»

Perla, al Maldà, és teatre documental, ben fet, amb informació contrastada, històrica, i informació viscuda. Una barreja que fa que la història sigui menys un recull de dades fredes i sigui més propera i més nostra.

  • El millor de l’obra: el text i bones interpretacions. I un extra que fa les delícies de les nostres oïdes: accents catalans diferents del català oriental. Hi sentim català amb accent valencià i català amb accent mallorquí. Música per a les oïdes.
  • El pitjor de tot: Que estarà pocs dies en cartellera, i aquesta és una d’aquelles històries que s’han de conèixer. Hem de conèixer els nostres orígens per saber on anem.

COMPRAR ENTRADES

Nicolas Larruy El teatre m’agrada des de què tinc memòria. De ben petita ja anava a veure el Cicle de Teatre per a Nens i Nenes de Cavall Fort, al Romea… i ja no he deixat de gaudir del teatre. Per a mi, el teatre és salut, és felicitat… és vida! Actualment, a més de col·laborar a Espectáculos BCN, i de dedicar temps al teatre amateur, faig de jurat a la Mostra de Teatre del Raval i al Concurs de Teatre del Foment Martinenc; també col·laboro a Ràdio Montornés. El meu Linkedin

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *