La Beckett estrena Qui estigui lliure, escrita i dirigida per Xavi Buxeda i Marcet. El 2020 es va estrenar com a lectura, el 2021-2022 la vam veure a La Villarroel i ara a La Beckett.
Qui estigui lliure parla d’amistat, violència i perdó
En Pol, l’Alex i la Carla són amics de la infància. Han compartit festes i confidències en un espai degradat del seu barri que està a punt de desaparèixer. L’Àlex va haver de marxar fa algun temps i ara torna després de passar un any a la presó per una agressió homòfoba.
Com reaccionen en Pol i la Carla davant d’aquests fets? Seran capaços de perdonar l’Àlex? Quines dinàmiques socials i estereotips de gènere han influït en el violent comportament del seu amic? Qui estigui lliure ens parla d’amistat, de violència, de perdó, d’estereotips de gènere i també d’espais singulars.
El pes de l’obra recau en les intenses converses dels tres amics que alternen amb monòlegs en què cadascú expressa la seva opinió. Paraules plenes de força que parlen des del cor perquè Qui estigui lliure traspua autenticitat.
Grans interpretacions de Nil Cardoner, Pau Escobar i Mireia Vilapuig
Tres grans interpretacions, plenes de matisos i un ritme àgil que manté la nostra atenció durant tota l’obra. Nil Cardoner (Pol) que s’inicia en els sòrdids ambients homosexuals i no pot perdonar el seu amic de la infància. Pau Escobar (Àlex), el típic “machirulo”, que reconeix penedit que s’ha deixat endur pel comportament dels nous amics perquè necessita l’acceptació del grup. Mireia Vilapuig (Clara) que inicialment adopta el paper de mediadora però que a mesura que avança l’obra pren força i defensa les seves pròpies idees.
I un espai especial
La intensitat de les paraules escrites per Buxeda i les bones interpretacions de Nil Cardoner, Pau Escobar i Mireia Vilapuig es complementen amb una posada en escena en què l’espai té un significat especial. El seu petit racó, ple de bidons i brutícia, que esdevé un petit paradís fins ara allunyat de la violència externa.
Un lloc a punt de desaparèixer sota el pes de les excavadores, com també l’amistat o la pròpia joventut que la Clara voldria immortalitzar amb una fotografia de grup. Un pas a l’edat adulta en què cal prendre decisions i assumir les conseqüències dels actes.
Un encertat i polivalent joc de llums que manté l’espai en la foscor potencia la intensitat d’algunes escenes. Simula els fanals del carrer, el guarniment d’una festa o els llums taronges de les excavadores. Posa el focus en el//a protagonista i marca els canvis d’escena com si fos un “fundido en negro”.
Però per damunt de tot, el que mostra Qui estigui lliure és el procés intern pel que arribem (o no) a perdonar els altres. Com va dir l’autor, Xavi Buxeda, en la roda de premsa ‘El que busca aquesta proposta és que ens preguntem quin espai de reparació hi ha davant d’una situació com aquesta”. Tu que faries?
Qui estigui lliure … de culpa que tiri la primera pedra.
- El que més m’ha agradat: la intensitat del text i les bones interpretacions de Mireia Vilapuig, Nil Cardoner i Pau Escobar.
- El que menys m’ha agradat: no se m’acut res.
— COMPRAR ENTRADES —
