Crítica: Swing – Aquitània Teatre

3.5 out of 5 stars (3,5 / 5)

Swing, a l’Aquitània, és una història d’amors i… desamors? Dues parelles, Amanda i Bob, Sara i Àlex, comparteixen una gran amistat i l’afició de ballar swing. Semblen un quartet indestructible fins que: “La Sara i jo ho deixem.”

Swing, una obra sobre l’amor arriba a l’Aquitània Teatre

Una frase sembla que ho ha d’esquerdar tot. Què passarà ara amb els amics? Amb la seva relació? Què passarà amb les dues parelles? Una ja ho ha deixat… però, i l’altra? Es veurà engolida per un remolí que la portarà al mateix lloc?

“Si tu creies que teníem una relació perfecta, no és culpa meva.”

En escena, veiem com els amics es van trobant… ara tots quatre, ara una parella, ara l’altra, ara els dos homes, les dues dones… i en aquests moments de retrobament anem descobrint com va evolucionant la separació de l’Àlex i la Sara, i com això afecta l’Amanda i en Bob.

“El secret per tenir èxit en la infidelitat és no explicar-ho a ningú.”

En aquest muntatge ens parla de l’amistat, del respecte, de les expectatives que posem en ales altres… i en les decepcions que rebem quan veiem que els altres no les compleixen.

Bon quadre interpretatiu

Maria Pau Pigem (Sara), Màrius Hernández (Àlex), Gemma Deusedas (Amanda) i Oriol Casals (Bob) compleixen bé amb la seva feina. Són bons actors i molt professionals, però la direcció de Jordi Andújar no els fa brillar com haurien de brillar. En alguns moments es potencia un humor histriònic i exagerat que no combina gens amb el text de Màrius Hernández. Un text que, tot i ser senzill i a estones previsible, és molt ponderat i fa més ús de la ironia que de la hipèrbole.

El muntatge gaudeix d’una intèrpret de guitarra, la Mònica Samit, i una cantant excepcional, la Laia Alsina Riera… que en algun moment també intervenen en l’obra. Teatre dins del teatre.

L’escenografia és senzilla i no necessita gaires elements per crear diferents ambients: el gimnàs, el bar, la sala de ball, l’habitació… un bon disseny d’il·luminació hi fa la resta.

Swing, al Teatre Aquitània, és una comèdia per passar-ho bé, per gaudir una estona i oblidar el món que s’ha quedat fora del teatre. Una comèdia que compleix la funció de fer-nos evadir i que, a més de teatre, ens ofereix un concert de swing. Què més voleu?


  • El millor de l’obra: la música en directe. Un luxe que us farà ballar a la cadira.
  • El pitjor de l’obra: la direcció, que no aprofita el talent dels actors.

Nicolas Larruy

El teatre m’agrada des de què tinc memòria. De ben petita ja anava a veure el Cicle de Teatre per a Nens i Nenes de Cavall Fort, al Romea… i ja no he deixat de gaudir del teatre. Per a mi, el teatre és salut, és felicitat… és vida! Actualment, a més de col·laborar a Espectáculos BCN, i de dedicar temps al teatre amateur, faig de jurat a la Mostra de Teatre del Raval i al Concurs de Teatre del Foment Martinenc; també col·laboro a Ràdio Montornés.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *