Crítica: Una teràpia integral, La Villarroel

Crítica: Una teràpia integral, La Villarroel

Cartellera teatre Barcelona

Una obra hilarant aterra a La Villarroel sota l’autoria i direcció de Cristina Clemente i Marc Angelet fins el 26 de juny. Una teràpia integral és una comèdia en tota regla on els protagonistes s’han apuntat a un curs per fer pa però que va una mica més enllà.

Una teràpia integral: “El pa sou vosaltres” 

Tres seleccionats entre 150 inscrits. La Neus, una estricta i rígida cardiòloga, interpretada per una superba Àngels Gonyalons; en Bruno, un excèntric i disbauxat malcriat, de la mà de Roger Coma; i la Laura, una jove religiosa, desorientada, i una mica aturada, encarnada per Andrea Ros.

Ells són els escollits per fer un taller d’elaboració de pa amb el famós forner Toni Roca, l’inigualable Abel Folk, que ja d’entrada els assegura que “el pa sou vosaltres”. Desconcertats pels mètodes del mestre poc a poc descobreixen que l’objectiu del curs no és ben bé cuinar sinó que el pa s’erigeix com una metàfora de la vida i que són allà per fer teràpia.

El secret de fer un bon pa

Anem a pams. Què hi trobem a l’escenari? Un obrador amb el seu forn incendiari i quatre personatges uniformats amb un davantal. Els ingredients: farina, aigua i, si s’escau, una mica de sal. I, quin és el secret d’un bon pa? Gaudir d’una bona salut mental. Si “som el pa que fem”, com diu el guru Toni Roca, només cal resoldre els nostres conflictes personals per ser bons cuiners.

Precisament aquesta és la tasca del personatge d’Abel Folk, guiar la resta de protagonistes perquè facin un pa d’excel·lent a través de la teràpia. D’aquesta manera anem descobrint els personatges, les seves pors, les seves lluites i els seus racons.

Controlant la temperatura del forn o amassant, acaben plorant, confessant i cridant. Escena rere escena el ritme és constant, les rialles se succeeixen i el públic acaba reflexionant mentre no ha parat de riure durant els 90 minuts que dura l’espectacle. 100% recomanable.


  • El que més m’ha agradat: És sumament divertida però no és superficial.
  • El que menys m’ha agradat: Si hem de filar prim, l’olor a farina que desprenia l’escenari.

Crítica: Una teràpia integral, La Villarroel

Elia Tabuenca Elia Tabuenca, licenciada en Filología Hispánica por la UNED, con un máster en Periodismo Digital en ESNECA. Vivo en Barcelona y trabajo como periodista cultural. Soy dramaturga y directora de la compañía LetrasConVoz y Laberinto Producciones, me encanta el teatro, la literatura y la música. Llevo más de 10 años trabajando en el sector digital, compartiendo los lugares que más me gustan de Barcelona, así como ofreciendo críticas teatrales, crónicas de conciertos, opiniones de libros y cubriendo las noticias culturales de la ciudad. Tengo un podcast cultural en Spotify titulado "Rumbo a la Cultura" donde ofrezco información quincenal sobre los eventos culturales más destacados de la ciudad. Ver mi Linkedin

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *