[usr 4,5 img=»03.png»]
Roc Esquius escriu L’altre, una comèdia dirigida per Sergi Belbel i interpretada per només dos actors: Cesc Casanovas i Àlex Ferré. El resultat? Una obra divertidísima, original i sorprenent que fa esclatar a riures a tota la platea.
L’altre, una divertida comèdia situada en un futur no tan llunyà
Està clar que els éssers humans necessitem als altres, oi? Necessitem a amics, necessitem compartir, necessitem consells, necessitem una espatlla on plorar. Però cada cop ens tanquem més, cada cop vivim de forma més individual, més tancada i aquest futur és angoixant.
Aquest és el punt de partida de L’altre, un futur on les persones ja no acostumen a compartir amb els altres i on una empresa ha creat l’artilugi per poder satisfer aquesta demanda: un robot d’intel·ligència artificial, l’Andre1. Però, abans de llençar-lo al mercat, s’han de fer proves per veure com s’adapta als éssers humans.
La temàtica de l’obra és original, futurista, al més pur estil Black Mirror, però amb un toc de comèdia que fa que l’experiència sigui menys amarga. Una obra dinàmica, amb un ritme trepidant i unes interpretacions brutals que fan que et pasiss mitja obra amb un enorme somriure a la boca.
Interpretacions plenes de comicitat i divertidíssimes
El que més crida l’atenció de L’altre és el treball actoral. Dos actors interpreten a sis personatges (tres personatges per a cadascú) i ho broden: en tot moment saps qui és qui, no hi ha risc a pèrdua. I això que, a primera vista podria ser tot un embolic, no ho és pas gràcies a la interpretació magistral tant d’en Cesc Casanovas i Àlex Ferré.
La comicitat de l’obra es troba, sobretot, en les seves actuacions. El text és divertit, sí, però si no tinguessin a aquests dos actors no funcionaria així de bé. Atacs de riure a la platea i persones que no poden contenir les riatlles és el tarannà d’aquesta comèdia.
Escenografia una mica complicada
El que menys em va convèncer de L’altre és la distribució escenogràfica. L’espai és massa gran i en una disposició massa horitzontal. Això fa que els actors hagin de correr (literalment) per poder fer el canvi de personatges. I el públic al final, pateix de tants canvis i de tantes presses.
Si l’escenari hagués estat més contingut, més petit, l’obra hauria funcionat igual i sense que patissim i marxessim tant de la ficció. Estar pendent de com s’ho munten els actors per fer els canvis et fa fora de l’obra.
Tot i això, l’obra funciona plenament. A més, al final es fa una picada d’ullet a aquests canvis que hem vist a correcuita durant tota la funció i els personatges/actors ens mostren tot el que abans s’havia ocultat. Un recurs que em va semblar molt original, divertit i sincer.
En resum, L’altre és una obra divertidíssima, amb dos actors que treballen de forma espectacular i que eleven la comicitat del text. Una proposta molt recomanable que et farà sortir del teatre amb un gran somriure. Feia temps que no reia tant al teatre, gràcies!
- El que més m’ha agradat: El treball actoral. Aconsegueixen que el text brilli molt més i que la comèdia inundi la sala.
- El que menys m’ha agradat: La durada. Trobo que és massa llarga i que es podria retallar una mica més per no perdre el ritme.
