Nota: 8.5 sobre 10
Enric Nolla és l’autor de «Tractat de blanques», una obra de teatre protagonitzada per Carme Pla i que actualment es pot veure a l’Almeria Teatre. Sota la direcció de Marc Molina, a aquesta peça ens endinsem a les profunditats d’una dona que ha hagut d’abandonar-se a ella mateixa per poder sobreviure al món actual.
Es tracta d’un text impressionant on, amb una història metafòrica i carregada de missatge, ens parla d’una realitat molt crua i, malauradament, molt real: la situació que viuen molts inmigrants que han de fugir de casa seva per buscar-se una vida «millor». «Tractat de blanques» va aconseguir el Premi Serra d’Or 2002 i, ara, pots gaudir d’aquest text i aquesta impressionant obra a l’Almeria Teatre.
Carme Pla protagonitza magistralment «Tractat de blanques»
Ella sola damunt l’escenari. No es necessita gaire més. La Carme Pla torna a fer gala de la seva energia, de la seva vitalitat i de la seva passió a l’hora d’interpretar. I és que aquest personatge li ve com anell al dit. Es tracta d’una dona que, des del seu lloc de feina (obscur, amagat, al soterrani) ens fa un trepidant relat sobre la seva vida.
Una lluita entre el passat i el present, la història real i la història imaginada. Això és el que se’ns mostra a «Tractat de blanques». Una dona que ha d’oblidar tot el seu passat, ha de mirar cap a endavant i ha de tenir el cor dur com una pedra. I tot això, només, per poder sentir-se integrada, per poder deixar de ser l’extrangera i ser ella, només ella.
Però això no és fàcil. Per molt que ens tenyim els cabells, per molt que volguem mudar-nos de pell, per molt que volguem passar pàgina, al final, la nostra autèntica personalitat, la nostra essència més pura, torna a sortir i a invaïr-nos subtilment.
Interpretació magnifica de principi a fi
La Carme Pla és l’única protagonista de l’obra. I, des de l’inici, aconsegueix atrapar-nos amb una història que es mou entre el drama i la bogeria, la més absoluta desesperació. Ens presenta a una dona que ha hagut de fer moltíssims sacrificis únicament per poder viure millor i donar-li una millor qualitat de vida a la seva família.
Una dona lluitadora, forta i decidida que es transforma en una altra persona per poder seguir lluitant pel benestar dels seus. Una història que, realment, és la història de moltíssimes persones que viuen als nostres carrers: pares separats del seus fills per voler donar-lis una vida millor, persones silenciades que passegen pel carrer amb la mirada baixa, individus anònims que treballen hores i més hores sense cap altra finalitat que oferir una vida millor als seus…
Històries totes elles reals que, ara, a «Tractat de blanques», es presenten sota la interpretació de Carme Pla.
«Tractat de blanques», un text original i molt real
El text escrit per Enric Nolla és impecable. Sap mostrar-nos una situació tan dramàtica i tan real com la situació de molts inmigrants d’una manera carregada de poesia i metàfora. Això fa que l’obra sigui tant interessant i sorprenent. Dóna uns girs inesperats que ens deixa amb la boca oberta i que aconsegueixen que el missatge arribi molt més endins.
I és que una obra d’aquesta temàtica podria haver-se plantejat de formes molt més dramàtiques i llacrimoses. Però Enric Nolla no ho fa així. Prefereix presentar-nos a una dona sorprenent que, entre la bogeria, la convicció i la desesperació, ens parla sobre la seva vida d’una forma viva i que ens atrapa.
L’únic «però» que li trobo a «Tractat de blanques» és que l’inici es fa una mica massa llarg. Costa entendre al personatge al inici i, amb tant text i tanta informació, fa que al principi estiguem una mica «perduts». Fins quasi bé a la meitat de l’obra no entenem exactament el que passa i això fa que es perdi molta informació rellevant del començament.
No obstant, «Tractat de blanques» és una obra imprescindible que ara podeu veure al Almeria Teatre. La Carme Pla fa un treball magistral, es menja l’escenari, tal qual. El text és emotiu, colpidor i molt veraç que aprofita el llenguatge literari per parlar-nos d’una realitat molt crua però molt veraç.
