Crítica: Iaia, memòria històrica

Nota:  7 sobre 10

2-iaia

L’altre dia, per una estona, vaig retrobar la meva àvia a La Sala Fènix. Ella, com la protagonista de “Iaia. Memòria històrica” vivia en una residència, amb les facultats físiques i mentals minvades. El seu cap era ple de desordenats records d’una època ja viscuda.

També com ella vivia en el seu ennuvolat món interior i depenia de les infermeres de la residència – en aquest cas, l’Oriol – i de la companyia de les seves amigues com la Pepeta. Esperava amb ànsia l’arribada dels néts que sempre se li feia interminable. Encara no han arribat? preguntava impacient.

“Iaia. Memòria històrica” és un merescut homenatge als nostres avis i àvies

Les nostres àvies – com la Iaia -són unes supervivents que han tingut una vida dura: la guerra civil, una difícil postguerra, la dictadura. Algunes d’elles s’apropen ja als cent anys però en molts casos viuen només amb l’única companyia de la seva solitud. Ja no les necessitem.

El personatge central d’aquest monòleg, la iaia (Alba Valdaura), ens ofereix des del balancí records inconnexos, desordenats i una mica caòtics. Com si els veiéssim directament dins d’un cap que ja no hi toca gaire. La memòria sovint la traeix i els fets es barregen. Fa salts endavant i endarrere fent que, de vegades, ens perdem en aquest puzle memorístic. El ritme és decreixent i en alguns moment és torna massa lent.

La caracterització d’Alba Valdaura en el paper de la “iaia” és molt bona. Segur que ha dedicat moltes hores a estudiar la manera de vestir, el pentinat, els gestos, la manera de parlar, les postures, els freqüents tremolors de boca i mans que reposen sobre la faldilla. La similitud és tan sorprenent que veiem en ella la nostra pròpia “iaia”.

Ens parla de la joventut, dels dinars amb la mare, el primer petó, del marit, la guerra civil i la postguerra, la República, la “Pasionaria”… i moltes coses més. Per mostrar-nos aquests retalls de la seva vida es transforma en diferents personatges però el més aconseguit de tots, sens dubte, és el de la iaia. Els altres no estan tan treballats i resulten menys creïbles.

És possible que les persones de més edat de la sala s’identifiquin amb la protagonista de l’obra i potser hi afegirien alguna anècdota més. Els espectadors més joves, recordem amb afecte la nostra àvia que en la seva conversa també barrejava català i castellà i incloïa dites. frases fetes i moltes repeticions.

“Iaia. Memòria històrica” és un merescut homenatge als nostres avis i àvies, molts dels quals viuen ara en una residència i depenen d’altres persones per coses tan bàsiques com el menjar i la neteja. Que han viscut una vida intensa però que encara continuen aquí per oferir-nos el seu valuós testimoni. Estimem-los, respectem-los i, sobretot, escoltem-los.

Dades tècniques de “Iaia. Memòria històrica”

  • Autora i intèrpret: Alba Valdaura

espectaculos barcelona

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *