Crítica: Après la pluie – Sala Tinta Roja

3 out of 5 stars (3 / 5)

Al 1993, en Sergi Belbel va escriure Després de la pluja. Un muntatge que ara es pot veure, en francès, a la Sala Tinta Roja, portat a escena per Les Turbulences.

Après la pluie, una adaptació de Després de la pluja, de Sergi Belbel

En un edifici de 49 plantes hi ha una allotjada una empresa, on està prohibit fumar. Els seus treballadors fugen al terrat per poder fer-ho. Fumar i evadir-se. L’alçada permet una llunyania amb el món que queda als seus peus, 49 pisos més avall… i amb l’empresa que és just a sota. La terrassa és un altre món, diferent.

«Le club des fumeurs planqués.»

A la terrassa hi van coincidint l’informàtic, el cap d’administració, una directora general, les secretàries… el text ens mostra una època molt fàcil d’identificar, amb uns estereotips molt marcats. Un món d’homes on les dones tenen poder si deixen de banda la seva part de dona. Un món on les secretàries són dones a qui no es té compte, com si fossin part del mobiliari.

«C’est pas une femme, c’est un monstre, une machine…»

Però tots, tots, tots pugen al terrat a fumar. Fumar és allò que els uneix. L’única cosa que els uneix. I fumen com si no hi hagués res més ni abans ni després. Les cigarretes són com un salvavides que els ajuda en les seves misèries laborals i personals.

«Le monde des secrétaires dans notre maison est assez limité.»

El text podria ser també una premonició de l’onada de suïcidis que hi va haver a França, en una empresa de telecomunicacions, entre el 2007 i el 2011… quan sembla que la ficció només és ficció… la realitat ens dóna una bona bufetada.

Les Turbulences, la cia que ha portat aquest espectacle de nou a Barcelona

Les Turbulences, que barreja actors amateurs i professionals, presenta un muntatge amè, àgil, amb personatges molt ben definits. Els estereotips es marquen molt bé.

El text de 1993 ens evoca un temps passat de crisi després d’un temps d’eufòria. Una crisi profunda que fereix tots els personatges. Un espectacle ben dirigit que aprofita molt bé l’espai reduït de l’escenari. On cada escena es marca amb un fosc… hi ha un abans i un després…

«Qui êtes vous? – Un concierge de la maison.»

Après la pluie, a la Sala Tinta Roja, és un bon muntatge per gaudir d’un text que, a molts, ens tornarà als anys posteriors als Jocs Olímpics. Vàrem passar de l’eufòria al desencant en pocs mesos i en aquest muntatge ho veurem retratat.

I també és una bona oportunitat per gaudir de teatre en francès. Un plaer difícil de trobar a Barcelona!


  • El millor de l’obra: la interpretació i la direcció.
  • El pitjor de l’obra: el text. Al 1993 el text va fer un diagnòstic del moment… però ara es veu desfasat. No ha envellit bé. Potser caldria donar-li una bona sacsejada perquè no es vegi tan anacrònic.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *