Crítica: Boira a les orelles – El Maldà

5 out of 5 stars (5 / 5)

El Maldà acull Boira a les orelles, un muntatge dels Pirates. Un muntatge que parla d’un dels seus membres. Un que és especial. O potser més especial que la resta? O potser tots som especials i ell ho és d’una manera diferent?

L’Enric Romaní va néixer amb una hipoacúsia severa del 70%… en el si d’una família de músics. I això, que podria semblar un entrebanc, no ho va ser. Els pares de l’Enric van fer tot el possible perquè tingués allò que en diem «una vida normal».

«Jo pensava que un sord és algú que no hi sentia res.»

Boira a les orelles, un muntatge que gira entorn d’un membre de la cia Els Pirates

El muntatge, que gira entorn de l’Enric, ens pregunta directament què és una vida normal, que és ser especial o ser diferent. Ens pregunta qui ens posa les etiquetes, si és que ens les posa algú… o potser som nosaltres mateixos els que ens etiquetem.

«L’etiqueta de sord mai no em va pesar.»

Bernat Cot, Laura Pau i Lluna Pindado es mouen entre els seus personatges dins del muntatge i els seus «jo» reals, que ara també són un personatge dins de l’obra. Un text que barreja realitat i ficció i ho converteix tot en ficció… o en realitat?

«Som uns audiòfons de baratillo? – No, senyora!»

El text ens parla de l’Enric, de la sordesa, de les dificultats de les persones sordes en un món d’oients… sí, però també ens parla de les relacions entre les persones, de l’amistat, de la família, de l’afany de superació…

«La vida demana moviment.»

Cançons en directe amb regust de cuplet o de swing… sempre molt ben interpretades, com ja és marca de la casa dels Pirates.

Una escenografia breu, però multifuncional, dissenyada per l’Enric Romaní. Una direcció d’Adrià Aubert que aprofita tot l’espai i les capacitats dels seus actors. Un muntatge rodó que ens omple de preguntes i ens fa qüestionar els prejudicis que pensem que no tenim… i que potser sí que tenim i no ho sabíem.

Boira a les orelles és un muntatge petit, ben fet, ben interpretat, amb una bona direcció i que ens assenyala amb el dit i pregunta. Una joia!!!

«Som igual de diferents.»


  • El millor de l’obra: TOT!!!
  • El pitjor de l’obra: res!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *