Crítica: Adeu Arturo – La Cubana

Cartellera teatre Barcelona

4.5 out of 5 stars (4,5 / 5)

La Cubana ha tornat a Barcelona… i aquest cop ho fa… amb un funeral: Adeu Arturo. Però és La Cubana i ja sabem que, per a la gent de La Cubana, tot es pot veure des d’una altra perspectiva. I en aquest funeral ens ho demostren.

Arturo Cirera Mompou, un prohom andorrà i home de món, ha mort. Però no ha volgut que el seu funeral fos negre, trist i ple de plors. La família, davant d’aquest desig, ha buscat qui podia fer un funeral del gust del difunt… i ha trobat La Cubana.

Adeu Arturo de La Cubana arriba a Barcelona

Al pati de butaques hi ha tots els convidats al funeral. Gent representant de totes les entitats que l’Arturo Cirera havia promogut, i també representants oficials de governs i organitzacions internacionals. No hi falta ningú. L’Arturo Cirera era un home molt estimat i tothom ha vingut a retre-li un darrer homenatge.

I La Cubana ha sabut captar els desitjos de l’Arturo. Un seguit de personalitats van pujant a l’escenari per dir unes darreres paraules, i entre discurs i discurs, música i balls. Per als que havien fet “escala en hi-fi”(o en fan), la primera part és tot un homenatge. Música i lluentons. Balls amb coreografies senzilles… i un número rere l’altre, gairebé sense pausa.

A la segona part, coneixem la família. El segon acte és el més teatral de tots tres. Escenari, text i actors, amb gens d’intervenció del públic. En canvi, a la tercera part, La Cubana torna a recuperar el seu teatre, on es barreja escenari i platea… on tothom pot acabar sent un personatge més de l’obra.

Adeu Arturo és un muntatge que agradarà molt als fans de La Cubana. Als que no els agradi aquest tipus de teatre, que se n’abstinguin perquè no hi trobaran cap solta… o no, perquè aquest muntatge és una festa, un cant a la vida, a viure bé, a gaudir del moment, dels amics, de la família… un cant a les ganes de ser feliç, de no deixar passar res…

Un muntatge amb una escenografia que canvia en un moment, amb un joc de cortines. Que passa de ser un teatre a una casa en un obrir i tancar d’ulls. Una escenografia molt ben feta i molt adequada a l’obra.

El disseny de vestuari és molt bo: una barreja de kitsch i lluentons. Tot brilla en aquest funeral.

L’Arturo Cirera deia que “La vida és com una funció de teatre, i jo em sento content i feliç d’haver-la interpretat.” Amb un ideari com aquest, La Cubana era l’elecció ideal per organitzar el seu funeral.


  • El millor de l’obra: l’alegria que transmet.
  • El pitjor de l’obra: la primera part, que sembla una escala en hi-fi, es fa llarga.

Nicolas Larruy

El teatre m’agrada des de què tinc memòria. De ben petita ja anava a veure el Cicle de Teatre per a Nens i Nenes de Cavall Fort, al Romea… i ja no he deixat de gaudir del teatre. Per a mi, el teatre és salut, és felicitat… és vida! Actualment, a més de col·laborar a Espectáculos BCN, i de dedicar temps al teatre amateur, faig de jurat a la Mostra de Teatre del Raval i al Concurs de Teatre del Foment Martinenc; també col·laboro a Ràdio Montornés.

11 comentarios:

  1. Tenía espectatives diferents al ser la Cubana. La primera part es fa cansina, no s’acaba mai, es retorna a un espectacle ja vist i perdó la paraula però caspòs, i de revista d’anys enrera amb acudits de riure fácil i suat. La segona part ja és una altra cosa i es fa curt i tot, molt Bona i sería Bo retallar la primera part i allargar aquesta segona. La meva opinió i si veiessiu Gent q tenía al costat i al darrera crec q opinaven quasi el mateix. Ho poden arreglar perque sigui la pera!

  2. La obra se aleja del concepto de comedia pasando a ser un listado de eventos estereotipados que resultan lentos y pesados.

    Los interludios son pobres y repetitivos.

    Lo único que se salva del suplicio es la última parte al mejor estilo del teatro activo y ameno todo y que el tema continúa siendo un estereotipo.

    Parece que han hecho la obra para que los actores se sientan cómodos con la edad de los personajes.

    Me abstengo de comentario alguno sobre las canciones.

    Saludos.

    Jorge

  3. Me pareció un bodrio en mayúsculas. Nada que ver con obras anteriores interminable la primera parte. Un poco mejor la segunda. Pero ya con ganas de salir del teatro corriendo

  4. Antonia Llaurado Llort

    M’ ha encantat ..bonisima…quin fart de riure
    La primera part una pasada,recordant musicas d’arreu i la resta cubana a 100%
    Us la recomano molt

  5. Res a veure amb altres obres.no m’agradat gens

  6. Ganas de levantarme en el primer acto. La segunda parte tiene un pase, pero con las mismas ganas de irme. Recurrente, momentos forzados para alargar hasta las dos horas. Fatal, nada recomendable.

    • Nicolas Larruy

      És molt Cubana. I la Cubana no agrada a tothom. Jo trobo que han tornat molt als seus orígens, amb un pressupost molt més elevat.

      Gràcies pels comentaris.

  7. Decepcionant. La primera hora se’ns va fer interminable. La segona, humor simplón i histriònic. Res més a dir. No tornarem a veure La Cubana.

    • Nicolas Larruy

      És molt Cubana. I la Cubana no agrada a tothom. Jo trobo que han tornat molt als seus orígens, amb un pressupost molt més elevat.

      Gràcies pels comentaris.

  8. Em sembla una falta de respecte molt gran dir: “S’ha mort de covid? Nooo, de gran” (i els riures dels actors) fa gracia quan es una maltaltia i s’ha emportat tantes vides? HORRIBLE! Farieu el mateix amb altres malalties? Denigrant

    • Nicolas Larruy

      La Cubana té un humor catàrtic. Riure’s de la COVID és també una manera de curar-nos una mica. Si comencem a fer llistes de temes sobre els que es pot o no es pot fer humor, ens quedarem sense humor.
      Gràcies pel comentari.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.