Consulta la cartellera de teatre de Barcelona
[usr 2,5 img=»03.png»]
Al Tantarantana podem assistir a una reunió secreta d’una de les organitzacions més importants del món: la del Club Bildelberg. Com cada any, els membres d’aquest club es troben per decidir com serà el futur del món i orientar-lo cap als seus propis interessos.
Es diu que més d’un centenar de persones poderoses d’arreu del món formen part del Club Bildelberg, membres que destaquen per ser persones destacades en el sector de la política, de la banca, en el món empresarial, etcètera. I ara, gràcies a l’obra de teatre Bildelberg, podem endinsar-nos dins d’una d’aquestes reunions i convertir-nos en una espècie d’espies…
Bildelberg al Tantarantana, una obra que barreja acció, tensió i sorpreses
L’Ostra 28 és la companyia que ha creat Bildelberg, una peça escrita i dirigida per Xavi Morató i interpretada per Joan Scufesis, Núria Florensa, Adrià Escudero i Xavi Morató. Els quatre personatges es troben a una habitació d’un hotel de luxe, l’espai on tindrà lloc la reunió secreta. Ni periodistes ni cap membre de la premsa sap de quins temes es tracten durant aquestes trobades i, per això, les teories de les conspiracions sempre hi són sobre la taula.
La proposta parteix de la base que els membres del Bildelberg es divideixen en diferents seccions i cadascuna d’elles s’ocupa d’un tema en concret. Nosaltres ens trobem a la «taula dels nens», els fills dels poderosos que s’estan preparant per, en un futur, poder manar. Però aquest any a la reunió hi faltarà un membre important del grup i, en el seu lloc, vindrà la Carol, la seva germana, una noia que tindrà ganes de saltar-se les normes i jugar a ser Déu.
Bildelberg, una obra amb bon ritme i molt bona tensió dramàtica
Des del començament l’obra i fins al punt final, l’espectador/a està expectant veient tots els esdeveniments. I és que a l’escenari no deixen de passar coses i, cada fet que succeeix és més sorprenent, més violent i més impactant. Els personatges es van traient les màscares i, finalment, els podem veure tal com són, sense filtres, sense enganys.
Però a part de la trama principal, hi ha missatge candent al rerefons de la història que em va semblar molt interessant: realment creiem que podem decidir alguna cosa? O el futur del món i, per tant, el nostre està decidit i determinat des de fa molt de temps? Aquest determinisme és el que més em va impactar, un determinisme que acaba afectant a tots els personatges i que els mostra tal com som tots en realitats: uns titelles del sistema.
Bones interpretacions, encara que una mica pujades
L’equip artístic defensa molt bé els personatges. Sobretot s’ha de destacar el treball de la Núria Florensa, un treball naturalitzat, molt contingut i molt versemblant. La resta d’actors també fan molt bé la seva feina, però crec que hi ha un problema més de direcció d’actors que no pas d’interpretació: hi ha moments massa violents, els personatges es tornen molt salvatges, tant que no queda creïble. A més, el personatge d’Adrià Escudero queda desdibuixat. Comença molt fort i, cap a la meitat de l’obra, s’esborra i reapareix d’una forma brutal i carregada de violència.
Un guió original, però previsible
Tot i que el plantejament de Bildelberg és molt original i sorprenent, el cert és que el guió coixeja una mica. Principalment perquè el motor bàsic de l’obra no és creïble. I no diré res més per no fer spoilers, però un dels personatges es veu ficat en una situació que no s’entén que no l’hagi pensada abans.
A més a més, i des d’un punt de vista totalment personal, a Bildelberg segueixen guanyant els mateixos. És una obra que vol presentar un debat, però que no aprofundeix en l’altre punt de vista, el del 99% restant de la població i es queda en el discurs capitalista, en les incongruències del món on vivim i en les nostres pròpies. Mostra les incongruències i no les resol, per tant, no aporta res nou al debat que ja existeix a la societat.
Tot i això, Bildelberg és una proposta interessant, entretinguda i que tracta sobre una organització secreta que, avui dia, segueix sent un misteri.
- El que més em va agradar: El ritme i el dinamisme de l’obra.
- El que menys: El guió és poc profund i no ens aporta idees noves.
