Crítica: Càndid o l’optimisme – La Badabadoc

Crítica: Càndid o l'optimisme - La Badabadoc

[usr 3,5 img=»03.png»]

A Càndid o l’optimisme, a la Badabadoc, en Lluís Oliver ens parla d’ell mateix… i, al mateix temps, interpreta un actor i les seves aventures per sobreviure en un món on tot sembla ser un eslògan.

“Tot anirà bé”.

Càstings que no s’acaben mai, esperar la trucada que li donarà feina, el neguit de saber si ho ha fet bé, si ha fet el que el productor volia… el dia a dia per sobreviure amb feines precàries…

Càndid o l’optimisme, una divertida proposta interpretada per Lluís Oliver

En Lluís Oliver es mou entre el seu personatge i el seu jo real que parla amb el públic, que el fa ballar, que pregunta i espera resposta (i no sempre n’obté una)… i malgrat tot, no perd el somriure.

“Tot anirà bé”.

Vestit com Voltaire, fa un càsting per un paper de Càndid. El productor li demana més i més i més… i ell, sense perdre el somriure, fa tot el que li demanen.

“Tot anirà bé”.

A Càndid o l’optimisme, en Lluís Oliver ens escup a la cara tota la hipocresia que ens empassem dia a dia amb el “tot anirà bé.” Ens rebenta les noves dramatúrgies que són una còpia les unes de les altres i totes volen ser noves dramatúrgies. Ens esclafa la societat que ens obliga a fer veure que “tot anirà bé” quan sabem que no, que no és cert… i que, encara que vagi bé alguna cosa, en algun costat, una altra cosa s’espatlla.

I en Lluís Oliver fa tot això amb un gran somriure a la cara.

Un muntatge que barreja música, projeccions, cançons… el monòleg d’en Lluís Oliver amb les intervencions, sovint tímides, dels espectadors.

Càndid o l’optimisme a la Badabadoc és un muntatge senzill. No té una gran escenografia, ni gran vestuari… però el text és una escopinada a la hipocresia que fem anar tots.

“Tot anirà bé.

Sí, és clar. I això m’ho garantiu? On m’ho signeu? Tot anirà bé???


  • El millor de l’espectacle: El text. I els moments en què en Lluís Oliver és ell mateix i ens parla en mallorquí. Hauríem de poder escoltar més accents de la nostra llengua sobre els escenaris.
  • El pitjor de l’espectacle: algunes de les projeccions, amb llum estroboscòpica, atabalen massa… caldria triar entre projecció i il·luminació.

Crítica: Càndid o l'optimisme - La Badabadoc

Nicolas Larruy El teatre m’agrada des de què tinc memòria. De ben petita ja anava a veure el Cicle de Teatre per a Nens i Nenes de Cavall Fort, al Romea… i ja no he deixat de gaudir del teatre. Per a mi, el teatre és salut, és felicitat… és vida! Actualment, a més de col·laborar a Espectáculos BCN, i de dedicar temps al teatre amateur, faig de jurat a la Mostra de Teatre del Raval i al Concurs de Teatre del Foment Martinenc; també col·laboro a Ràdio Montornés. El meu Linkedin

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *