[usr 4 img=»03.png»]
Cantando bajo la lluvia, el nou musical de Nostromo Live
La majoria de nosaltres coneixem la pel·lícula amb el mateix nom, un dels musicals més famosos i romàntics de tots els temps; un dels més grans, dels més optimistes i vitals, i precisament per tot això, aquest era un repte complicat i fascinant: les comparacions són odioses i tots tenim el clàssic cinematogràfic en el nostre imaginari.
La comèdia romàntica Cantando bajo la lluvia arriba al Tívoli de Barcelona, de la mà de Nostromo Live. Dirigit per Àngel LLàcer i Manu Guix, amb Miryam Benedited a càrrec de les coreografies i la productora de La Jaula de las Locas i La Tienda de los Horrores.
Cantando bajo la lluvia, el musical més conegut arriba ara al teatre. Que soni la música!
Ens encanta, com sempre i com a tothom, l’orquestra en directe, que fa que tinguem aquella sensació d’estar vivint allò mateix que els personatges, que crea un ambient glamurós i envolvent, tan màgic!
La feina de traduir les cançons que hem taral·lejat milers de vegades no ha pogut ser fàcil, els directors del musical han explicat que van decidir traduir totes aquelles lletres que eren necessàries per comprendre la trama de l’obra, han mantingut alguns temes en anglès, que per cert agraïm sentir en l’idioma original, com ara Beautiful girl, o l’inolvidable Singing in the rain.
Humor, amor i molt bon càsting: trio triomfador
Un dels secrets de Cantando bajo la lluvia és la ironia, la sensibilitat i l’indestructible tàndem d’humor i amor que fa que sortim del teatre amb ganes de ballar i de viure! Els actors d’aquest musical transmeten aquests elements tan importants i característics de l’obra original, són ballarins, cantants i intèrprets, allò que les àvies deien «com els d’abans, aquells sí que en sabien».
El guió, de Betty Comden i Adolph Green, ens descriu un moment històric ple de situacions còmiques: la irrupció del cinema sonor i l’adaptació que van haver de fer els actors i professionals del món del cinema. Ens porta als anys 20, els del passat mil·lenni, ara, a l’any 2021, en un moment de crisi sanitària i en plena pandèmia mundial, la gent necessita riure, gaudir i també «ballar sota la pluja», que és el que intentem fer des de fa més d’un any. Així que la comèdia no pot ser, malgrat el pas dels anys, més actual.
Volem destacar la gran adaptació que s’ha fet, no era fàcil i ho han aconseguit; amb respecte cap al film estrenat el 1953, amb fidelitat, però sense pretendre calcar res.
Com veieu, us la recomanem, per tot i més, perquè en sortireu exultants, perquè voldreu tornar-hi amb tothom que estimeu!
- El que més m’ha agradat: el Ricky Mata fent de Cosmo Brown, EXCEL·LENT! I que és una obra apta per a tothom, que ara no hi ha res que sigui apta per a tothom!
- El que menys m’ha agradat: les cançons traduïdes… sí, ho sento, el record i la musiqueta al cor, em poden.
Barcelona, lo deberías hacer mejor.
Ayer estuve en el Tivoli. Función muy irregular. Momentos mejores, ratos muertos y momentos realmente malos. Orquesta excesivamente alta, que se come a casi todas las voces… Si con esto queremos ser competencia de Madrid en musicales, vamos realmente tan mal como la calle Caspe, desasfaltada y de aspecto decadente.
Creo que a la obra le sobra media hora. El argumento se alarga innecesariamente y eso hace, bajo mi punto de vista como espectadora, que se ralentice el ritmo de la obra.
Muy bien las actrices y los actores, las bailarinas y los bailarines, el vestuario, la caracterización, la lluvia real… Pero sigo pensando que es una pena que llegue un momento en que pienses que acabe ya.
La vaig veure ahir, i em va encantar, els peus seguien la música sense parar. Magnífica actuació de cada un dels ballarins i cantants, sense oblidar l’orquestra. Espectacular!!!!! La recomano.
Muy caro, para perderte escenas importantes como la de la logopeda, y Labanda estaba sustituido,….. es como pagar para ver a Pavaroti, y encontrarte un sustituto.
Espectáculo malo
Vestuario muy bien
Sólo dos coreografías muy buenas
La verdad fui a pasármelo bien,y estaba deseando que acabara.
En el primer piso apenas se oía el diálogo,y escenas que hacían abajo no se veía nada. Aunque estés lejos no deberías perderte trozos de la obra .
Fuimos varias personas y todas tuvimos el mismo criterio,espectáculo malo y a demás muy caro para ver eso
Ahir vaig veure l’obra i no em va agradar. Estava desitjant que s’acabes. Em va semblar llarga, pesada, sense gràcia, amb diàlegs repetitius. Les veus i les ballarines ho fan prou be, pero en un conjunt la trovo aburrida.