Crítica: COMPANY, el musical – Teatre Apolo

4 out of 5 stars (4 / 5)

Això és Broadway!

Barcelona sembla Broadway últimament! La setmana passada parlàvem d’ A CHORUS LINE, codirigida per Antonio Banderas i ara venim amb COMPANY, el gran clàssic del teatre musical amb música i lletra de Stephen Sondheim, llibret de George Furth i Antonio Banderas, de nou, com a director de l’espectacle.

Arriba al Teatre Apolo Company, el musical 

Company ens porta a l’època daurada dels musicals, aquells on les cançons s’inclouen de forma natural i fàcil dins de l’acció i ens fan venir ganes d’estar allà dins, vivint tot allò, cantant i ballant amb ells. És un d’aquests musicals on l’acció avança a través de les cançons, aquestes no tenen només una funció estètica o supèrflua, per això, igual que  A CHORUS LINE, totes les lletres han estat traduïdes al castellà. Crea un ambient molt teatral, on els ballarins són actors i es mouen amb fluïdesa per l’escenari i combinen a la perfecció ambdues disciplines.

L’espectacle té un ritme que t’atrapa, una aura festiva i alegre, i les seves melodies i els seus passos tan clàssics dels musicals, et fan somriure per la seva familiaritat.

Sense copiar ni semblar-se a altres musicals famosos,  sí que fa l’ullet a les coreografies clàssiques i a l’estètica dels anys cinquanta, però sense caure en la “disfressa”, podríem trobar gent avui en dia vestida així. Tot això dóna un caire de naturalitat, tot i l’artificiositat que comporta el gènere del musical, on els personatges es posen a cantar i ballar de cop i volta.

De la mateixa manera, la temàtica és atemporal i actual; ambientada a New York, l’obra és un conjunt d’ esquetxos sense una estructura lineal, que tracten sobre les relacions de parella, plantejant si és millor viure solter o en companyia, i prenen com a punt de partida el 40è aniversari del protagonista, el Robert, paper que anteriorment va interpretar Antonio Banderas i que ara representa el català Roger Berruezo.

COMPANY compta amb un elenc esplèndid de primeres figures de l’escena musical espanyola, com María Adamuz, Albert Bolea, Lorena Calero, Lydia Fairén, Robert González, Dulcinea Juárez, Silvia Luchetti, Anna Moliner, Julia Möller, Paco Morales, Marta Ribera, Carlos Seguí, Rubén Yuste, Carmen Barrantes, Nando González, Beatriz Mur, Mariola Peña y Ángel Saavedra.

La música és en directe, interpretada per l’Orquestra del Teatre Soho, formada per 15 músics dirigits per Arturo Díez-Boscovich.

Quant a l’escenografia, molt senzilla, veiem un terra amb dos cercles que es mouen i que donen molt de joc, sobretot en les coreografies; les projeccions audiovisuals i la il·luminació, o els músics amagats entre les escales, ajuden a configurar aquest ambient màgic i amb molt d’encant.

Ens ha fallat únicament una escena de la segona part, que trenca amb el to que es respira de tota l’obra, un to humorístic, irònic, inclús cínic, sense resultar còmic pròpiament dit, i dóna un punt seriós que m’ha semblat massa densa, llarga i lenta i no encaixa amb el ritme de la resta d’escenes.

Tenir aquest muntatge de COMPANY a Barcelona és un luxe, un plaer i una oportunitat que no es pot deixar perdre.


  • El que més m’ha agradat: la seva originalitat de la temàtica del musical, molt diferent de la de la majoria de musicals.
  • El que menys: el ritme de la segona part, es ralentitza una mica.

 

Laia Ruiz

Llicenciada en Publicitat i RRPP i redactora, he treballat en tants llocs diferents que em costa classificar-me. Sóc multitasking de naturalesa; començo a fer una cosa i ja estic pensant en la següent. La cultura em dóna vitamines i escric perquè em resulta terapèutic. He fet varis cursos a l’Aula d’escriptors de Gràcia, de creació de novel·la, de guió cinematogràfic i un de redacció periodística a l’Ateneu Barcelonès.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *