Crítica: Qui no s’atreveix a tremolar – El Maldà

5 out of 5 stars (5 / 5)

Qui no s’atreveix a tremolar és una proposta del Maldà, teatre de petit format, que ens parla de temes molt dolorosos d’una forma molt subtil, molt delicada, molt tendra.

Qui no s’atreveix a tremolar, una obra tendra que parla sobre els abusos

A la Rita li fa por que li preguntin per la maternitat. Per alguna raó, “la pregunta” la molesta, i la fugir mentalment cap al seu paradís a la platja, un record que la cura, la tranquil·litza.

I a partir d’aquí, el text i la direcció d’Aura Foguet Seguí ens fan anar enrere i endavant en la vida de la Rita per poder entendre què és el que li fa port. I coneixem la mare i l’àvia de la Rita… la mare, una dona inflexible, sempre enfadada, incapaç de trobar bé res que faci la Rita, controladora, suspicaç… i l’àvia, una dona tendra i amorosa, experta en esquivar preguntes que la incomoden i que no vol respondre.

“I què heu fet a casa dels avis? – Res. –Rita, no em diguis mentides!”

I en aquest viatge en la vida de la Rita, descobrim que a través d’ella, les incongruències de les respostes de l’àvia i de la mare… i comencem a intuir que hi passa alguna cosa. Alguna cosa greu.

“Espabila […] no pot ser que als 15 anys no et sàpigues fer una truita!”

La mare, incapaç de dir-li “t’estimo” si no és que ha begut massa. L’àvia, incapaç d’explicar la veritat si no és amagada rere un conte infantil. La mare i l’àvia, dues dones que van triar callar i el silenci les ha corcat per dins.

“Va pensar que si no ho deia, no hauria passat, i va callar tota la vida.”

Gràcies al conte, descobrim una història d’abusos infantils patits per la mare i callats per l’àvia. Una història que converteix a les tres dones en víctimes de l’avi. El dolor s’ha anat passant de generació en generació.

Amb un micròfon a la mà, molt ben utilitzat per donar altaveu a la informació, les tres actrius ens criden les dades actuals sobre abusos infantils. Ens posen al dia. I el micròfon fa que les veus ressonin per tota la sala amb força… i voldríem que ressonessin per tot arreu.

La Rita trobarà l’Aida. I serà l’Aida la que li ensenyi que ha de viure sense por.

“Amb l’amor no n’hi ha prou. La por es treballa o ens trenca.”

Una escenografia molt ben dissenyada, que sembla una platja de conte. Tot és blau i blanc. Les actrius també van de blau i blanc. Cada personatge, amb un vestuari diferent, característic. La Rita petita, l’adolescent, l’adulta… portarà una motxilla diferent per a cada edat.

L’ambientació sonora està molt ben buscada: la platja, el restaurant, el mercat… sons de fons que, sense tapar l’escena, li donen vida i color.

I Carmela Poch, Bàrbara Roig i Manar Taljo fan unes interpretacions molt càlides i, sobre tot, molt delicades. Amb alguns moments còmics que trenquen el dramatisme del muntatge, però sempre amb molta tendresa.

“Qui no s’atreveix a tremolar, té molta por.”

Qui no s’atreveix a tremolar, al Maldà, ens parla d’un tema molt greu: els abusos infantils, però ho fa sense fer-ne mala sang, amb molta, moltíssima delicadesa i tendresa.


  • El millor de l’obra: El text i les interpretacions.
  • El pitjor de l’obra: Alguns moments de música i ball són massa llargs.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *