[usr 3 img=»03.png»]
La segona Eva arriba al Tantarantana amb un text escrit i dirigit per la Marta Aran, la recent guanyadora del Premi Max 2020 per l’autoria revelació per Els dies mentits. La cía El Eje es la protagonista d’aquesta obra que parla sobre les violències que patim les dones, però aquella violència més subtil, més invisible i que, per tant, no és tan evident.
L’Eva (interpretada magistralment per Maria Hernández Giralt) va a un monestir per connectar amb la seva àvia, ja morta. Allà viu una experiència d’assetjament per part d’un de frares que té un comportament inusual que fa que la noia se senti constantment en perill. Però… com denunciar uns fets d’aquest tipus quan no hi ha cap prova evident i quan tothom sembla qüestionar el que has viscut?
La segona Eva, una obra que parla sobre les violències més subtils que patim les dones
Quan una dona és maltractada físicament es veu clarament: té ferides, té testimonis, té proves que demostren el que està patint. Però quan aquest maltractament o assetjament no és físic, sinó verbal o de comportament, llavors què? La intimidació, la por i sentir-te en perill són sentiments que no es poden demostrar amb fets, sinó que sentim i que ens condiciona la nostra manera d’estar i de viure. Però no hi ha proves, per tant, la nostra paraula està en dubte.
Això és el que li passa a l’Eva, la protagonista de La segona Eva que podem veure al Tantarantana. Però ella decideix fer un pas endavant i denunciar aquest comportament estrany i intimidatori que té el frare. El problema és que, tot i que al principi la gent la creu, quan van passant els dies, la pilota es desinfla i les paraules i experiències de la noia comencen a difuminar-se. No pot ser que, al cap i a la fi, tot fos producte de la seva imaginació?
La temàtica sobre la qual gira La segona Eva és fascinant perquè visibilitza tot un món de violència que patim constantment les dones i que normalment patim en silenci. Perquè fins i tot nosaltres ens qüestionem si tot el que sentim no serà producte de la nostra paranoia, les nostres pors i la nostra imaginació. Però no. Algú ens genera aquestes emocions. Algú extern a nosaltres fa que ens sentim incòmodes, que ens sentim intimidades i que ens sentim amenaçades.
Bones interpretacions, encara que els personatges estan difuminats
La segona Eva és una obra que, igual que la seva temàtica, també ens presenta l’argument de manera subtil. A l’inici no saps ben bé què passa i aquesta incògnita et fa estar pendent de l’obra en tot moment. La Maria Hernández Giralt defensa molt bé el seu paper, amb molta naturalitat i una actuació plena de ràbia continguda que ens arriba a tots i totes.
Però la resta de personatges estan difuminats. No s’acaben d’entendre del tot bé, sobretot, el personatge de la parella de l’Eva, interpretat per Eric Balbàs. L’actor treballa molt bé, però el seu paper no és gaire clar. Tampoc s’acaba d’entendre la relació que hi ha entre els dos i s’intenta fer un paral·lelisme amb la situació que ha viscut l’Eva al monestir i amb la que viu a casa que, realment, jo no vaig acabar de relacionar del tot. Falten dades, falta més profunditat, falta més connexió.
La Mar Pawloswsky y l’Óscar Intente interpreten a l’advocada del monestir i al frare en qüestió i també ho fan molt bé. Però amb els seus personatges passa una mica el mateix, sobretot amb el de la Mar que no entenem del tot les seves intencions i que hi ha una història amb el seu pare i l’Eva que tampoc s’acaba d’aprofundir del tot.
Bona posada en escena, però eclipsa la trama
El que em va agradar molt és la posada en escena de La segona Eva. El joc amb les llums i els colors és fascinant i hi ha imatges que són dignes de fotografiar.
La idea està molt ben trobada, però crec que hi ha massa elements que tenen en compte la presentació de l’obra i, en canvi, la trama queda una mica desdibuixada. És a dir: hi ha una bona posada en escena, però el guió queda eclipsat per aquesta originalitat que s’ha procurat oferir en el muntatge. Algunes escenes queden buides, inconnexes i amb falta de contingut. Molt maques, sí, però que no aporten res a la trama.
En definitiva, La segona Eva és una obra interessant, sobretot perquè planteja un tema sobre el qual no se sol parlar: les violències invisibles que patim les dones en el nostre dia a dia. Un tipus de violència pel qual, a més, a vegades ens sentim fins i tot culpables i pensem si, al cap i a la fi, no hem estat nosaltres les que hem provocat aquesta situació. Això és el que ha aconseguit la societat patriarcal: culpabilitzar a les dones, fins i tot, quan som nosaltres les assetjades.
- El que més em va agradar: la temàtica de l’obra i la posada en escena.
- El que menys em va agradar: li falta profunditat a la història. Hi ha personatges desdibuixats i la història queda un pèl coixa.
