Crítica: Next to Normal al Centre d’Arts Digitals Ideal [Grec 2022]

El Centre d’Arts Digitals Ideal presenta el musical procedent de Broadway: Next to Normal. Una proposta immersiva, dirigida per Simon Pittman i coproduïda per Del Campo Global, Layers of Reality i Grec Festival de Barcelona que combina música i tecnologia digital a parts iguals.

Ideal presenta el musical immersiu Next to Normal

Next to Normal es va estrenar a Off-Broadway el 2008 i va guanyar el Premi dels Outer Critic’s Circle en la categoria de Millor Música i va ser nominat a Millor Actriu (Alice Ripley) i Millor Música als Premis Drama Desk. Un any després, el 2009, es va estrenar a Broadway i va rebre tres premis Tony (Millor Música, Millor Orquestració i Millor Actriu Protagonista d’un Musical per a Alice Ripley). També va guanyar el Premi Pulitzer per Teatre.

Més d’una dècada després de la seva exitosa estrena a Broadway, Brian Yorkey i Tom Kitt, han adaptat l’obra per convertir-la en un musical immersiu. S’han reduït les dues hores originals a 60 minuts per adaptar-lo al format digital però mantenint la diversitat de gèneres. El resultat és sorprenent perquè uneix un musical de tall clàssic amb la innovadora tecnologia digital que caracteritza les propostes d’Ideal de la mà de Layers of Reality.

Un format híbrid que combina música i tecnologia digital

Tatiana Halbach i Soren Christensen, artistes digitals que col·laboren habitualment amb l’Ideal, s’han encarregat dels aspectes visuals. Les imatges, que complementen la trama, es projecten en parets, sostre i terra d’un espai de 1000 m². El públic té la sensació d’estar dins l’obra, que la sala té vida pròpia, com un personatge més.                     

El format es troba a mig camí entre un espectacle de teatre i un d’animació» (Jordi Sellas, director d’Ideal)

Per veure l’espectacle s’ha habilitat la sala central on seu el públic que comparteix espai amb els intèrprets i s’integra dins l’obra. L’expectació és gran fins i tot d’aquelles persones que – com jo – són habituals d’Ideal i han vist les exposicions immersives de Monet, Klint, Frida Khalo i properament Dalí.

Mentre entrem, l’actriu que va estrenar l’obra a Broadway, Alice Ripley, seu a la cadira amb indiferència i una certa desorientació. S’apaguen els llums i comença l’espectacle.

Grans interpretacions musicals dels 5 protagonistes

Apareixen a escena els cinc personatges de Next to Normal: la mare, Diana Goodman (Alice Ripley) una dona madura amb un trastorn bipolar i en tractament farmacològic des de fa setze anys; el seu marit Dan (Andy Señor Jr.) que li fa costat però que no acaba d’entendre el patiment de la Diana; el fill Gabe (Lewis Edgar) que té un paper crucial en la trama de l’obra;  la filla Natalie (Jade Lauren) perfecta i alhora invisible per a la seva mare i el novio de la Natalie, Henry (el català Eloi Gómez). I per últim, un personatge virtual: el psiquiatre interpretat per Adam Pascal – que ens regala algunes escenes molt divertides –  a qui potser recordareu en el paper de Roger Davis en la versió cinematogràfica de Rent del 2005.

Ens interessava representar la bipolaritat de la Diana i la distorsió que ella veu en la seva ment» (Tatiana Halbach)

Una família que viu angoixada per la bipolaritat de la mare que afecta tots els seus membres. Una família que lluita per tenir una vida gairebé normal.

Com afecten els transtorns mentals a una família?

Next to Normal, però, no només parla de trastorns mentals i el seu impacte en l’entorn familiar sinó també dels efectes de la farmacologia, tractaments de xoc,  processos de dol, les diferents maneres d’afrontar el dolor, tendències suïcides i l’assumpció d’una realitat que provoca un gran sofriment. La interelació entre els membres de la família i la música que l’acompanya ens emociona de tal manera que aplaudim de forma espontània.

El musical de Broadway alterna text i cançons en anglès que podem seguir gràcies als subtítols en català i castellà. Quan acabin les representacions a Ideal – que han prorrogat fins mitjan d’agost per la bona acollida rebuda – faran gira per altres països.

Són d’agrair formats híbrids i novedosos com la versió immersiva de Next to Normal que ofereix Ideal. En aquest cas, la particularitat és que es tracta d’un musical de Broadway, en anglès i subtítitol en castellà i català, en què l’escenografia i l’atrezzo s’han substituït per imatges digitals 360° i que disposa d’una música envolvent d’alta qualitat. A tot això s’hi afegeix la qualitat vocal dels cinc intèrprets d’entre els quals m’agradaria destacar Lewis Edgar en el paper de Gabe.

Com va dir el director del Grec Festival Barcelona, Cesc Casadesús: «Aquesta proposta té molt d’investigació». Veient la mitjana d’edat del públic, molt més joves que en altres espectacles, queda clar que la tecnologia i els formats digitals els atrauen molt i això és bo. Seguim per aquest camí, si us plau!

• El que més m’ha agradat: tot
• El que menys m’ha agradat: algun petit problema amb els subtítols que no afecta al bon resultat final.