Crítica: Pecats imperdonables – Teatre Aquitània

Consulta la cartellera teatral de Barcelona

[usr 5 img=»03.png»]

Triar el final i fins i tot el desenvolupament d’una obra teatral ja és possible i arriba a Barcelona amb la comèdia interactiva Pecats imperdonables. La idea va ser duta a terme originalment pel veneçolà Benjamin Cohen a Panamà, qui va ser el guionista de l’exitosa obra Sin perdón por los pecados. Sent Edu Pericas el director i responsable d’adaptar l’obra que aterra aquí al teatre Aquitània fins al diumenge 12 de desembre.

Pecats imperdonables: una reflexió humana a través dels 7 pecats capitals

L’argument a grans trets és simple: la mort del patriarca de la família, Joan Vidal, deixa al negoci en fallida i tots els fills amb les respectives dones lluiten per la seva salvaguarda i disputen l’herència.

Cada un dels 7 actors i actrius interpreta un dels 7 pecats capitals que els governa l’ànima: Susanna Garachana (la luxúria), Miquel Sitjar (la ira), Peter Vives (la supèrbia), Eva Barceló (la mandra), Jofre Borràs (la gola), Agnès Busquets (l’enveja) i Francesc Ferrer (l’avarícia). De manera que cada personatge se sotmet a una caracterització còmica en la mesura adient, és a dir, sense caure en l’exageració de l’estereotip marcat.

L’èmfasi als pecats permet donar coherència al guió. Ja que són els pecats els detonants que accionen un engranatge d’interessos ocults i traïcions constants. Mostrant d’aquesta manera la misèria humana sempre mantenint un to còmic fàcil de digerir on el riure acompanyarà tot l’espectacle.

Interacció i originalitat, el gran atractiu de l’obra

Únic, innovador, original, còmic, familiar… així es presenta Pecats imperdonables. Un teatre on el públic pot triar fins a 8 vegades situacions diferents, incloent-hi el final. L’espectador podrà votar i interferir en el desenvolupament de l’obra a través d’una pàgina web que es facilita a l’inici de l’espectacle.

De manera que els actors actuen acord el resultat que és conegut al mateix temps per tothom. Una aposta arriscada a causa de la seva complexitat, que requereix actuacions talentoses, mai abans vista a Catalunya on el resultat només en pot ser un. I, en aquest cas, ha resultat en una obra espectacularment innovadora on no hi ha fallat absolutament res.

Edu Pericas adapta i personalitza aquest joc d’assassinats ambientant-lo en un context català on el diàleg i els costums es mostren quotidianament familiars: a les terres de l’Ebre durant la Nit de Sant Joan. La nit més llarga de l’any transcorre extremadament ràpida, ja que el guió carregat de suspens és dinàmic fins al punt que absorbeix i atrapa a un ampli públic.

A més, la interpretació i el guió es fusionen i s’amotllen en una escenografia detallada i perfectament cuidada a càrrec d’Enric Planas, que recorda a les típiques barraques del sud català.

Ara bé, les dinàmiques interactives, que en bona part és el gran atractiu de l’espectacle, eclipsa el rerefons i el missatge de l’obra, arraconant-lo en un segon pla. Així, la veu en off que se sent a l’inici de l’obra i reflexiona sobre la naturalesa humana i els pecats en el món actual, unint el títol Pecats imperdonables amb el seu argument, és necessària.

• El que més m’ha agradat: el fet de poder interferir al desenvolupament de l’obra teatral, i també el guió còmic i casolà.
• El que menys m’ha agradat: Si he de dir alguna cosa que m’ha desagradat suposo que seria el no poder saber ni veure els altres finals. El què podria haver passat m’intriga, ja que cada actuació és única.