Crítica: Safo – Teatre Romea [Grec 2022]

5 out of 5 stars (5 / 5)

Christina Rosenvinge, Marta Pazos i María Folguera han creat un espectacle al voltant de la poetessa Safo de Lesbos, que es pot gaudir al Romea. Un espectacle on es barreja la música de Christina Rosenvinge amb poemes de Safo i amb la història de la poetessa.

Safo, una obra del Grec 2022 que parla sobre la poetessa Safo de Lesbos

Una història que ens ha arribat a través d’altres autors, que ni la van conèixer però que van escriure sobre ella. Sempre ens quedarà el dubte de què el que sabem de Safo sigui veritat, o no.

“Llegaste, yo te buscaba, has ofuscado mi alma.”

Referències al món clàssic, a la mitologia, a la societat grega… ens mostren que, abans de posar Safo en escena, hi ha hagut un treball d’investigació llarg i rigorós. Christina Rosenvinge, Marta Pazos i María Folguera volien fer les coses ben fetes, i ho han aconseguit.

Ens han portat la història de Safo, tal com ens ha arribat, sense voler amagar-nos res i exposant els fets perquè nosaltres en traiem les nostres pròpies conclusions. Una dona que va viure en un món d’homes, escrivint poemes, amb un cercle d’amigues o deixebles o amants… i amb moltes dades que es mouen entre el món del conte i la mitologia.

“Atis, yo te quise una vez, pequeña cosa.”

El muntatge és àgil. En un decorat, de Marta Pazos, amb tres portes que sembla un monument embolicat per l’artista visual Christo, i una gamma de colors que es mou entre el rosa i el violeta, les 6 sarcedotesses, amigues, Muses, amigues de Safo expliquen, canten, ballen, toquen instruments en directe… mentre Safo ens parla, ens recita els seus poemes i ens canta.

“Puras Musas […] venid a mí, hijas de Zeus.”

La música i les cançons, tot, en directe. Un luxe que s’agraeix en els escenaris.

Un vestuari contemporani, de Pier Paolo Álvaro, que ens recorda el vestuari de les cariàtides i de les pintures que ens han arribat de la Grècia clàssica… però molt contemporani. Som al segle XXI, però mirem cap a segles enrere. Entre les picades d’ull, un homenatge a Botticelli i a Plaute.

Safo, al Teatre Romea, és un concert / recital poètic / contacontes / dansa  / teatre… un muntatge on hi trobareu moltes maneres de narrar damunt d’un escenari, però molt ben lligades i posades al servei de la història de Safo. Un muntatge que, malgrat tenir una protagonista, la poetessa, és molt coral i on totes les actrius hi tenen un paper important.

La direcció de Maria Pazos sembla recrear la vida que ens ha arribat de Safo, on ella sempre estava envoltada d’un estol de dones. No era Safo i les amigues / deixebles / Muses… era un tot indivisible.

Safo, un espectacle molt ben fet, molt ben documentat, molt ben treballat, molt ben interpretat. És un plaer poder gaudir d’espectacles així.


  • El millor de l’obra: la música i el text.
  • El pitjor de l’obra: el doble final que desconcerta.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *