Crítica: El Missioner de La Virguera – Centre d’Arts Lliures [Grec 2022]

[usr 2,5 img=»03.png»]

El Centre d’Arts Lliures ens porta El Missioner, un espectacle on hi té cabuda la música, el ball, el teatre, el monòleg… per parlar-nos de la manipulació i el colonialisme cultural.

El Missioner, una obra que ens ubica al món dels videoclips

El món gira entorn dels videoclips. El videoclip és el nou objectiu a aconseguir. Ser una estrella del videoclip. Ja ho deien The Buggles a finals dels anys 70 del segle passat (sí, del segle passat) “Video killed the radio star”.

L’espectacle gira entorn a la idea de què el vídeo, música i imatges, són el nou cavall de Troia que ens està colonitzant culturalment.

“Cumplo con todo y encima me siento distinto.”

Però el muntatge no aporta res de nou… perquè la història ens ha ensenyat que primer va ser la música, després el cinema, després la televisió… ara els vídeos… sempre hi ha hagut una nova plataforma que ens mostra un món ideal al que tots aspirem. Res de nou sota la capa del sol.

“Vols ser la missionera de la nova era?”

I, si bé la idea és bona com a punt de partida, el text d’Isis Martín, Aleix Fauró no avança gens i es queda donant voltes sobre el mateix. La primera entrada, amb la presentació d’un món globalitzat és brillant… però el muntatge es queda encallat repetint una i una altra vegada les mateixes idees sense aportar res de nou. La repetició no ajuda gens. I ficar-hi, amb calçador, temes com la cosificació, el feminisme, l’homofòbia… encara hi ajuda menys.

“Dirá que se cosifica porque quiere.”

En escena Esmeralda Colette, Guillem Gefaell, Maria Garrido, Isis Martín i Alba Sáez… fan un molt bon paper: ballen, interpreten, canten… però ni el text ni la direcció d’Aleix Fauró els afavoreixen gens.

Una escenografia mòbil que els actors van transformant en directe serveix per explicar les històries de tres nenes, Sara, de vuit anys, que fet i fet, són la mateixa història amb els mateixos objectius. Si la idea era presentar-nos un món globalitzat, la idea arriba tard… Video killed the radio star va ser un èxit al 1979 i ja ens avisava del futur que ja estava arribant. Al 1978!!!

El Missioner, al Centre d’Arts Lliures, té un bon punt de partida… però es queda allà ancorat i ja no se’n mou. I és una llàstima, perquè el tema dóna per molt.

• El millor de l’obra: els intèrprets.
• El pitjor de l’obra: el text i la direcció.