[usr 5 img=»03.png»]
Arriba a la sala Àtic22 una adaptació d’un dels relats en català més coneguts: Te deix amor la mar com a penyora de la Carme Riera. La companyia Les Fugitives han adaptat aquest conte i han creat una peça teatral carregada de poesia, d’amor i de bellesa.
Un text que ha estat adaptat dramatúrgicament per Judith Corona i Maria Ten i el resultat és fabulós: s’aconsegueix una peça teatral rodona, original i amb un viatge del futur al passat que sembla propi d’una pel·lícula. La música en directe interpretada per Clara Gorrias aconsegueix traslladar-nos a l’illa de Mallorca, gràcies a la melodia, a la veu i a l’essència.
Te deix amor la mar com a penyora, una obra poètica i molt ben adaptada
La gran majoria d’espectadors i espectadores coneixem el relat de la Carme Riera. I és que Te deix amor la mar com a penyora és tot un clàssic dins la literatura catalana i un dels contes més llegits. Però, encara que la història la coneguem, val molt la pena anar a veure aquesta adaptació perquè s’aconsegueix crear un context, arrodonir la història, jugar amb el temps, amb el «jo» passat i el «jo» futur d’una manera molt original i molt encertada.
La història es centra en la relació entre l’Aina i la Maria, la seva professora de literatura. Una noia de 15 anys que, gràcies a la mestra, aconsegueix descobrir el món de la literatura, comença a conèixer-se a ella mateixa i, al final, s’enamoren l’una de l’altra.
Però ens trobem a la Mallorca del 1975 i les relacions entre dues dones i, més a més, entre dues dones amb edats tan diferents, està molt mal vist. Aquest és el motor principal de l’obra: l’amor i admiració que tenen l’una per l’altre i el context social on es troben. Un amor prohibit, però apassionant, romàntic, pur.
I tot això es el que veiem sobre l’escenari. La companyia Les Fugitives ha aconseguit recrear aquest amor pur amb unes interpretacions dolces, contingudes i carregades de dolor.
Interpretacions idònies
Gina Clotet (l’Aina adulta), Judith Corona (l’Aina adolescent) i Rafaela Rivas (la professora Maria) són les tres actrius que interpreten aquesta obra. Les tres fan un treball excepcional: es mouen entre la dolçor i la fortalesa a parts iguals, amb unes actuacions molt naturalitzades i sensibles.
Vull destacar a la Rafaela Rivas perquè té una presència escènica immensa: el seu somriure ens enamora també a nosaltres; i quan s’enfada o es trenca, ens trenquem amb ella.
La il·luminació i la música en directe acaben d’arrodonir aquest espectacle que és una joieta. He de destacar, també, l’escenografia: llibres i sorra de platja s’ajunten al mateix espai per a transportar-nos a Mallorca i a la literatura. Un escenari molt estètic i que ens ajuda a viatjar mentalment al relat de la Carme Riera.
Te deix amor la mar com a penyora és una proposta romàntica, dura i emotiva que va aconseguir que tingués els pèls de punta des del minut zero. Enhorabona, de debò.
- El que més em va agradar: El to poètic del conte que no s’ha perdut i s’ha sabut mantenir gràcies a la bona coordinació dels elements del muntatge (interpretacions, música en directe, llums, escenografia…).
- El que menys em va agradar: No tinc res a dir. Em va encantar des de l’inici fins al final.
