[usr 3.5 img=»03.png»]
Consulta la cartellera teatre de Barcelona
Els textos de l’escriptora Empar Moliner donen vida a l’espectacle T’estimo si he begut de Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre. Dirigit per David Selvas, l’escenari del Teatre Poliorama es transforma durant 105 minuts en un bingo on les històries personals se succeeixen en forma de comèdia musical.
T’estimo si he begut: la vida, un joc d’atzar
A T’estimo si he begut hi ha una introducció seductora, amb un repartiment d’excepció. Actuacions brillants i hilarants de Mamen Duch, Mercè Martínez, Marta Pérez, Carme Pla, Àgata Roca/Rosa Gàmiz, Marc Rodríguez i Ernest Villegas que representen un grup d’actors i actrius que a causa de la pandèmia ha hagut de buscar feina al bar d’un bingo.
Des d’allà, els narradors omnipresents, imaginen i canten escenes familiars basades en els contes de Moliner. Algunes freguen l’absurd, d’altres exploren els racons més foscos de l’ésser humà, totes elles unides per la quotidianitat i l’atzar de la vida, un joc de números i possibilitats que poden (o no) tocar.
Tòpics, contradiccions i paròdia
Des de l’amor, al sexe i la lactància materna, fins l’homofòbia, l’assetjament escolar, el masclisme i el feminisme. Temes parodiats que serveixen per il·lustrar com vivim les nostres pròpies contradiccions. A través dels personatges descobrim incongruències en els discursos d’allò que considerem políticament correcte i allò que, de vegades, pensem en realitat.
Tòpics que reproduïm amb la parella, la família, les amistats i, fins i tot, en l’àmbit laboral. Històries de voler i no poder, d’aparences, de somnis truncats, de somnis només somiats, de les petites i grans misèries on qualsevol es pot veure en un moment o altre representat.
Part d’aquest divertimento és que empra les tècniques dels monologuistes on un es pot sentir apel·lat com a individu o com a col·lectiu. Ara bé, el que no acaba de quallar és com s’ha lligat la trama, l’excusa d’uns intèrprets aturats que canten des del bingo, com ho podrien fer des d’un gimnàs.
Un musical poc sonat
T’estimo si he begut troba un bon equilibri entre la paraula i el cant sota la direcció musical d’Andreu Gallén, l’escenografia amb un flaire retrògrad d’Alejandro Andújar i un vestuari ‘quecament’ elaborat i ben trobat de Maria Armenegol.
La comèdia és divertidíssima, però, més enllà de la correcció, com a musical es queda una mica coix. Certament no hi ha un excés d’actuacions que interrompin el discurs i les cançons estan ben ubicades a les escenes, però dista molt de ser un èxit com ho va ser la producció ‘Mar i Cel’ de Dagoll Dagom.
Els números no són especialment notables i algunes de les històries són irrellevants. Es fa palès l’esforç constant del director per justificar el fil argumental, fins i tot al final de l’espectacle fent incís en què “la vida és com un bingo, a punt de tancar just quan ho has perdut tot”.
Amb tot, T’estimo si he begut és una bona opció per passar una estona divertida i refrescant.
- El que més m’ha agradat: les divertides actuacions dels protagonistes
- El que menys m’ha agradat: el ‘ganxo’ del bingo i les històries inconnexes
