Hedda Gabler arriba al Lliure de Gràcia

hedda gabler lliure  rigola

Hedda Gabler, d’Henrik Ibsen, és un dels primers textos de la dramaturgia moderna, i ha estat representat i adaptat en múltiples ocasions al Teatre Lliure de Gràcia, la primera vegada l’any 1978. Ara és Àlex Rigola qui trasllada als nostres temps aquest clàssic, per explorar la complexitat d’aquest personatge femení.

Per què el director tria representar una altra vegada Hedda Gabler?

Els temes dels que ens parla Hedda Gabler segueixen estan vigents. La incomoditat de l’ésser humà, els conflictes ètics, la destrucció.

En paraules d’Àlex Rigola:

«Seguim vivint en un moment incòmode, que no acabem de trobar el nostre lloc. Hem tret el component més superflu però aquesta desubicació segueix sent el centre de la peça.

L’escenografia decideix convertir la sala en una caixa de fusta en la que actors i espectadors es troben, fusionant escena i platea. El director defensa els espais petits i íntims, on la feina actoral queda més concentrada i pren molta més força que en llocs de grans dimensions:

«Oferim la possibilitat als espectadors d’entrar en aquest espai on s’aguanten i parlen els silencis.»

Ens trobem doncs davant d’una versió molt depurada que busca centrar-se en provocar emocions lliures en l’espectador però no fer-les evidents en els actors, anar a la mínima expressió, a l’essencial.

La Companyia Heartbreak Hotel porta anys centrant-se en el treball interpretatiu depurat i sensible, buscant l’excel·lència i investigant noves formes de narració escènica, per tal de crear aquesta màgia entre les dues bandes, on s’eliminen les barreres i tots convivim en un mateix espai, no només físic, sinó també emocional.

Hedda Gabler que neix amb garantia d’èxit, ja amb totes les localitats venudes, girarà posteriorment per tot l’Estat Espanyol.

Consulta la cartellera teatral de Barcelona


Laia Ruiz

Llicenciada en Publicitat i RRPP i redactora, he treballat en tants llocs diferents que em costa classificar-me. Sóc multitasking de naturalesa; començo a fer una cosa i ja estic pensant en la següent. La cultura em dóna vitamines i escric perquè em resulta terapèutic. He fet varis cursos a l’Aula d’escriptors de Gràcia, de creació de novel·la, de guió cinematogràfic i un de redacció periodística a l’Ateneu Barcelonès. El meu perfil a Linkedin

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.