Cartellera teatre a Granollers
Amb Miki Esparbé i Maria Rodríguez com a protagonistes, L’illa deserta arriba al Teatre Auditori de Granollers amb una proposta teatral fresca i captivadora. Marc Artigau i Queralt ens traslladen a una situació inesperada: una trobada fortuïta entre dos estranys dins d’un ascensor, que desencadenarà una sèrie de reflexions sobre les relacions de parella i els camins que podrien haver pres les seves vides.
Miki Esparbé i Maria Rodríguez porten L’illa deserta al Teatre Auditori de Granollers
T’imagines que una escena d’ascensor pogués canviar radicalment la teva vida? Això és el que planteja la història, escrita i dirigida per Marc Artigau, que ens convida a explorar les possibilitats i les decisions que configuren el nostre destí amorós. A través dels personatges d’Ella i d’Ell, interpretats magistralment per Maria Rodríguez i Miki Esparbé, ens endinsem en un viatge emocionant des dels inicis fins als possibles finals de les seves vides.
El diàleg entre els protagonistes és el cor de l’obra, amb una construcció tan vívida i realista que ens fa sentir com si estiguéssim allà mateix, dins de l’ascensor, compartint les seves reflexions i dilemes. Així mateix, la manera en què es traspassa la quarta paret amb el públic crea una connexió immediata i impactant, involucrant-nos en les seves vivències i emocions.
Destacar les actuacions de Maria Rodríguez i Miki Esparbé és imprescindible, ja que la seva complicitat i talent ens captiven des del primer moment fins a l’últim. Els artistes encarnen els seus personatges amb una autenticitat i profunditat que ens manté enganxats a cada paraula i gest.
L’illa deserta, la història d’Ella i d’Ell
Ella és una treballadora bancària que, malgrat la seva vida aparentment establerta, manté una passió clandestina per l’art urbà, expressant-se a través de grafits per la ciutat. Aquesta dualitat entre la seva vida convencional i la seva vessant artística amaga les seves veritables inquietuds i desitjos.
Per altra banda, Ell exerceix com a repartidor a domicili, una feina que no satisfà plenament les seves aspiracions i somnis. La seva veritable passió resideix en l’actuació, alimentant un anhel profund d’escapar de la monotonia quotidiana i perseguir una carrera artística.
A través de les seves interaccions dins de l’ascensor, el públic descobreix les complexitats de les seves vides personals, les seves aspiracions, pors i somnis, tot mentre exploren la possibilitat d’un futur compartit que, potser, s’obre davant ells.
Pel que fa a l’escenografia, tot i que conté elements interessants relacionats amb les etapes vitals dels personatges, pot semblar el punt més feble de la producció. No obstant això, aquest aspecte és compensat amb escreix per la brillantor de les interpretacions i la riquesa i el ritme dels diàlegs.
En resum, L’illa deserta és una obra que captura l’essència de les relacions humanes amb sensibilitat i humor i es converteix en una experiència teatral completa, que ens fa riure, reflexionar i connectar amb les emocions dels seus protagonistes d’una manera que perdura més enllà dels límits de l’escenari.
L’obra seguirà rodant pels escenaris de Catalunya i aterrarà del 5 al 30 de juny al teatre La Villarroel de Barcelona. I tu? Què t’emportaries a una illa deserta?
- El que més m’ha agradat: La química entre Maria Rodríguez i Miki Esparbé és palpable des del primer moment.
- El que menys m’ha agradat: Tot i que l’escenografia conté elements interessants, podria haver estat més innovadora per complementar la riquesa de les interpretacions dels actors.
