Crítica: El màgic d’Oz, al Teatre Condal

critica el magic d oz

5 out of 5 stars (5 / 5)

L’adaptació de El màgic d’Oz que podeu veure al Condal de la mà de La Brutal és tan plena de màgia que respon 100% a la il·lusió dels nens i nenes que van a veure-la. No els decebrà.

El màgic d’Oz és un espectacle infantil que agrada a nens i grans

Marc Artigau i David Selvas  – que també n’assumeix la direcció – s’han fer càrrec de la dramatúrgia d’aquest espectacle infantil basat en el conte de Lyman Frank Baum, publicat el 1900. Segurament  molts recordeu la versió cinematogràfica de 1939, interpretada per la inoblidable Judy Garlan, ja que forma part de la nostra memòria col·lectiva.

Malgrat els anys que han passat des de la publicació del llibre, els missatges de El màgic d’Oz segueixen vius. Res és el que sembla. Tots som especials perquè precisament allò que ens diferencia és el que ens fa únics. El nostre poder no ve de fora sinó de l’interior. Així mateix, els valors que transmeten els seus personatges – com l’empatia, l’acceptació de la diversitat o la importància del treball en equip – són atemporals.

Els missatges d’El màgic d’Oz són atemporals

Un espanta-ocells sense cervell, un home de llauna sense cor (en aquesta versió convertit en un robot sexualment neutre) o una lleona covarda són els tres personatges que acompanyen la Dorothy a la ciutat Maragda, al final de l’Arc de Sant Martí. Allà hi viu el Màgic d’Oz a qui volen demanar allò que els falta – un cervell, un cor o coratge – i esbrinar com tornar a casa on la tieta de la Dorothy espera preocupada el retorn de la seva neboda que ha desaparegut durant l’huracà, mentre buscava el seu gos Totó.

“Aquests tres personatges posaran davant de la Dorothy un mirall, que l’ajudarà a veure el seu poder interior per afrontar qualsevol tipus de situació, o almenys intentar-ho. S’adonarà que ningú ens pot ajudar, excepte nosaltres mateixos” (web de La Brutal)

Un perfecte equilibri entre interpretació i música

Aquesta versió de El màgic d’Oz té tots els ingredients per agradar no només als menuts sinó  també als grans. La destra direcció de David Selvas aconsegueix una simbiosi perfecta entre text, interpretació, cant, música i posada en escena que deixa el públic bocabadat (jo inclosa!)

El màgic d’Oz compta amb un nombrós grup d’actors i actrius (Elena Gadel, Mercè Martínez, Jordi Vidal, Robert González, Damaris Aragón, Marc Pociello, Jana Galindo i Roser Dresaire, amb la col·laboració de Bàrtok Meyer-Delgado) que, sense excepció, broden el paper. Són tan nombrosos els personatges de l’obra que alguns han d’interpretar dos, o fins i tot tres, papers. Aquest és el cas d’Elena Gadel (tieta, bruixa bona i bruixa dolenta) que ens sorprèn per la seva qualitat vocal i gran versatilitat.

Un dels punts forts de El màgic d’Oz són les seves encomanadisses cançons. Tal com ens explica en la presentació als mitjans Paula Jornet – que junt amb Arnau Vallvé han composat les peces musicals – no s’han volgut imitar les de la versió del cinema sinó crear-ne de noves incloent peces de diferents estils com el pop, rap o d’altres més melòdiques.

La posada en escena manté l’atenció dels infants

Com és d’esperar en un espectacle pensat per als infants, la posada en escena és fonamental. Les estratègies per atraure i mantenir l’atenció de nens i nenes durant gairebé hora i mitja (feina gens fàcil) són múltiples:

  • La presència a escena d’una gran pantalla on es projecten imatges que s’integren del tot en la trama, conferint-li color i moviment.
  • Un acolorit vestuari que junt amb els llums de colors, el fum i també els olors aconsegueixen captar – a través dels sentits – l’atenció dels nens fins i tot d’aquells que són tan petits que no entenen què passa. De fons, se sent com alguns pares i mares els expliquen en veu baixa les escenes més complicades d’entendre.
  • Les constants referències als colors: la ciutat Maragda, les rajoles grogues, les sabates de color robí, les ulleres verdes,.. que ens fan recordar la popular banda sonora de la versió per al cinema “Over the Rainbow” que va guanyar l’Òscar a la millor cançó original.
  • L’acurada construcció dels personatges amb trets no humans: els rígids moviments del robot, el rugit de la lleona o la flexibilitat (força maldestre) de l’espanta-ocells. Una bruixa amb estètica gòtica que no és dolenta sinó complicada i intensa o una bruixa bona vestida amb quimono i sandàlies de colors.
  • La presència d’alguns dels personatges en el pati de butaques que sorprèn i encara apropa més els personatges als nens i nenes presents, deixant-los amb la boca oberta sense saber què és realitat i què és fantasia.

En resum, aquesta versió de El màgic d’Oz és un regal per als sentits. Aprofiteu els Nadals per portar els menuts de casa i gaudiu amb ells de la màgia d’aquest espectacle. Sempre és un bon moment per retrobar-nos amb el nen o nena que portem dins, no?


  • El que més m’ha agradat: l’equilibri entre tots els elements que conformen l’obra i la qualitat de tots els que hi participen (dalt l’escenari i entre bambolines).
  • El que menys m’ha agradat: no poder viure El màgic d’Oz amb la innocència d’un infant.

Lluïsa Guàrdia

Filòloga i periodista cultural. Amant de totes les expressions culturals: cinema, teatre, música, exposicions, lectura ...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *