Crítica de Kràmpack: Una nova versió dirigida per Pep Anton Gómez a l’Aquitània

Crítica de Kràmpack: Una nova versió dirigida per Pep Anton Gómez a l’Aquitània
5 (100%) 1 vote

Valoració: 8.5 sobre 10

El Teatre Aquitània ens ofereix fins al 12 de gener una nova versió de Kràmpack, la ja quasi clàssica obra de teatre escrita per Jordi Sánchez -i de la qual va sorgir Plats Bruts- que, en aquesta ocasió dirigeix Pep Anton Gómez.

Kràmpack és una història d’amistat i d’amor i de totes dues coses a la vegada i per separat i barrejades… i també confoses. Perquè de vegades, ja passa, que aquests sentiments es mesclen i ens remouen i maregen.

Arriba una nova versió de Kràmpack, obra de Jordi Sànchez, al Aquitània

El Pau, el Xavi i el Jose Luís són amics i s’acaben d’instal·lar al pis dels pares del Pau, però, abans de fer-ho amb certa comoditat, hauran de treure l’antiga llogatera de l’habitació, on s’hi ha quedat, literalment, Morta. Per arrodonir-ho necessiten un 4t company però finalment serà UNA companya i… coses de la vida, resulta que la que es presenta és l’ «ex» del Pau, de qui en Jose Luís també s’enamora… i al Xavi, doncs tampoc li és del tot indiferent…

No vull fer un spoiler a tots els qui no coneixeu Kràmpak encara, així que quant a argument em quedaré en aquest punt, molt inicial, que no farà ràbia a ningú.

Els 4 actors protagonistes ens han sorprès i entusiasmat, l’obra és fresca, amena, divertida i passes una molt bona estona, per tant no podem fer més que recomanar-la al 100%.

Una versió massa semblant a Plats Bruts 

Això sí, que sapigueu que aneu a veure el López i el David, que els veureu tota l’estona i que costa desconnectar-ne. Aquesta seria potser l»única cosa que criticaríem, negativament, que, sobretot el Xavi, és massa massa David, que ens agradaria veure-hi una mica de Jaume Casals i menys Joel Joan, ja que és una versió i que és un actor diferent, que segur que té una forma molt particular i especial de fer el paper de Xavi (és al·lucinant com imita el Jaume Casals al Joel Joan, calca els gestos, l’entonació, la veu… pell de gallina).

Nosaltres vam passar-hi la nit de divendres i en vam sortir somrients i molt satisfets de la nostra elecció, esperem que us passi el mateix.


 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *