Crítica: Les coses excepcionals – Un monòleg participatiu molt recomanable

Crítica: Les coses excepcionals – Un monòleg participatiu molt recomanable
4.1 (82%) 10 votes

 

Nota: 10 sobre 10

Agafem-nos a la vida! Valorem cada petita cosa que li dóna significat.

Aquesta és la sensació que se’t queda després de sortir del Club Capiltol i haver vist Les coses excepcionals de Pau Roca, Sixto Paz Productions i El Terrat; surts del teatre valorant totes les  coses petites però grans alhora que et fan emocionar, així com el pes de l’amor a un ésser estimat.

Les coses excepcionals, una adaptació del text de Duncan Macmillan

El text de Les coses excepcionals, escrit per Duncan Macmillan, es basa en la llista que un nen d’uns 6-7 anys li escriu a la seva mare quan s’entera que ha intentat suïcidar-se. La seva intenció: rescatar-la del pou i de la seva infelicitat. La llista s’amplia a mida que passa el temps pel seu protagonista i pels espectadors, i amb ella fa partícip al públic del transcurs de la història familiar. Aquella mateixa llista, al nen ara adult, també li és útil per afrontar les adversitats per les que va passant.

L’obra és una bufeta a una realitat que ens envolta (el suïcidi) però de la que socialment gairebé no se’n pot parlar. Aborda el tema, però, amb una catarsis col·lectiva amb la idea de sanar.

Les coses excepcionals, una obra tendra i reflexiva

Amb Les coses excepcionals, Sixto Paz Produccions ens han ofert l’oportunitat de posar-lo sobre la taula, però des de l’esperança i la intenció de curar, i combinant-lo amb moments on se li treu el pes que té en realitat. Es parla de la depressió, l’esperança, la família, la vulnerabilitat, la infància, la joventut, ”l’edat madura” i la vida. Així, Pau Roca posa en escena un text que et porta de la tristor al riure, a la tendresa, i a la reflexió.

El públic es converteix en part activa de l’espectacle

L’actor juga el doble rol de narrador en 3a persona i de nen protagonista en 1a; passant d’un a l’altre a un ritme molt encertat. Ho fa d’una manera molt propera que fa semblar que ni li calgui actuar. Els espectadors es creuen la convenció a l’acte i accepten que inclús el púbic faci els papers dels altres personatges que hi aniran intervenint. Per tant, aneu-hi preparats i amb ganes de participar!

El monòleg es va estrenar al Fringe d’Edimburg el 2015 i des de llavors és un èxit internacional. Prèviament al Club Capitol, la versió catalana es va estrenar al Festival Temporada Alta de Girona i ja porta un temps rodant. Paral.lelament es pot veure la versió de la mateixa productora en castellà a Madrid.

Les coses excepcionals és doncs una obra dolça i amarga, una comèdia i una tragèdia en una.

Molt recomanable per anar.


2 comentarios:

  1. A mi hem va agrada molt! El tractament del suicidi …..de forma natural ….i al teatre ….La forma de donar vida a la vida….per mi expectacular …ell excepcional.

  2. El mal gust, el desconeixement, la frivolitat i la falta de respecte imperen en aquesta funció, es tracten temes tan seriosos com les malalties mentals, el suïcidi, la sensibilitat cap a la mort d’un animal, feta amb tot el grafisme i mal gust, que esdevé realment vomitiu.

    Fa falta molta educació en la societat en quant a les malalties mentals i a l’acceptació per part dels éssers humans que ho pateixen.

    Tant de bo fent llistetes evitéssim tantes i tantes desgràcies.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *