Crítica: Broadway al Maldà de Joan Vázquez

Crítica: Broadway al Maldà de Joan Vázquez

Cartellera teatre Barcelona

Sempre és un plaer escoltar Joan Vázquez però si, a més de cantar, toca al piano i interpreta peces de Broadway, es converteix en tot un luxe. I així és Broadway al Maldà, el nou espectacle que l’artista presenta a El Maldà.  

Joan Vázquez torna amb Broadway al Maldà 

La trajectòria professional de Joan Vázquez és plena d’èxits. Es va donar a conèixer amb el show Somerhing’s Coming: un tribut a Sondheimen i ha actuat a llegendaris cabarets de Broadway i el West End. A casa nostra l’hem pogut veure a Ciutat de gespa, Paquito forever (Premi Millor Actor destacat de l’11a edició dels premis de Teatre Musical), Ocaña, reina de las Ramblas, (guardonat com a Millor Actor de Musical en els Premis de Crítica 2019 i els Premis Teatre Barcelona 2020) o 20 anys no són na, entre d’altres.

L’acollidora sala del Maldà és l’espai ideal per Broadway al Maldà, un concert íntim i molt personal en què Vázquez canta algunes de les seves peces favorites de Broadway de Jeanine Tesori, Sara Bareilles, Anaïs Mitchell, Alanis Morissette, Pasek & Paul, Lin-Manuel Miranda, Jonathan Larson o el llegendari Stephen Sondheim. Un recorregut per les peces de Broadway menys conegudes, però que permeten a Joan Vázquez lluir la seva qualitat com a cantant, músic i, ara, també com a autor.

Joan Vázquez acompanya les peces musicals amb divertides anècdotes sobre la complexa i estreta relació entre compositors i lletristes, l’encara escassa presència de dones al capdavant dels musicals de Broadway i alguns tòpics del sector. Una excusa per parlar de les relacions de parella, a partir del text escrit per ell mateix, i també de fets quotidians: històries d’a prop com el propi lema del Maldà.

A escena, a més del cantant només hi ha el piano i els punts de llum que canvien d’intensitat: foscor durant les cançons i més claror durant l’explicació d’anècdotes que Vázquez adreça directament al públic – com si nosaltres també coneguéssim els seus protagonistes – creant un ambient de gran complicitat.

Les cançons, les anècdotes, l’etern somriure i el carisma de Vázquez fan que la funció passi en un sospir. Broadway al Maldà de Joan Vázquez se’ns fa curt i en volem més. Parafrasejant el títol d’una de les seves obres «Una horeta no es nà». Esperem tornar-te a veure ben aviat dalt dels escenaris, Joan.


  • El que més m’ha agradat: tot.
  • El que menys m’ha agradat: he trobat a faltar algunes de les cançons més conegudes del repertori de Broadway per poder cantar-les (sense desafinar, clar).
Crítica: Broadway al Maldà de Joan Vázquez
Lluïsa Guàrdia Filòloga per la UAB i activista cultural. Amant de totes les expressions culturals: cinema, teatre, música, exposicions, lectura ... Màster en Gestió Cultural. (UOC-UdG). Col·legiada pel Col·legi per Periodistes (per exercici professional), membre de l'Associació de Protocol i Relacions Institucionals, sòcia del Cercle de Cultura i membre del Consell de Públics del TresC (al 2023) M'encanta llegir i escriure o, per descomptat, anar al teatre.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *