Crítica: Anem a fer una musa – La Gleva

5 out of 5 stars (5 / 5)

Cartellera teatre Barcelona

El Teatre La Gleva ens ofereix un espectacle d’aquells que són tot llum, brillantor…: Anem a fer una musa. Un muntatge que ens parla de les trobairitz, aquelles poetesses que sí que van existir i van escriure molt, malgrat que ni la societat ni el temps les va voler silenciar, amagar, oblidar. «M’apassiona la poesia i, especialment, la del segle XV. – És el nostre Segle d’Or»

Anem a fer una musa, un homenatge a la poesia medieval catalana

Anna Güell i Tània Banús, Maria i Eva, dues dones enamorades de la poesia medieval es troben a València. Des d’aquell moment comença un viatge en la poesia i en el temps que ens fa descobrir un món enorme del que gairebé no en tenim notícies: les dones sàvies, les dones poetesses, les dones trobadores… unes dones educades, que llegien molt (novel·les de cavalleria, filosofia, Plató, Ciceró, Tirant Lo Blanc…), que es relacionaven amb altres poetes i poetesses, que obrien les seves cases a altres trobadors i músics… que creaven mons de llum en un moment on la foscor cultural semblava que ho cobria tot.

«Així com cell qui es veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
ne pren a me, qui vaig afanys passant,
e veig a vós bastant mos mals delir.
Desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.»

(Ausiàs March)

La Maria i l’Eva, Anna Güell i Tània Banús, no només reciten amb exquisidesa tots els poemes… a més, ens expliquen la seva història i també la història de les dones que van escriure... i que ho van fer malgrat tot el que tenien en contra. Per començar, l’església, la Santa Inquisició, i una societat misògina que considerava que les dones no eren gairebé res… llevat d’alguna excepció, però una flor no fa estiu.

«No puc dormir soleta, no.
Què em faré, llassa,
si no mi’s passa?
Tant mi turmenta l’amor!»

Poemes recitats com si es tractés d’un combat de trobairitz, poemes que ens expliquen una història, poemes que ens puntualitzen, d’altres amb instruments musicals de percussió com els que hi devia haver en aquells segles.

«Les demostracions intel·lectuals de les dones eren sancionades.»

Gràcies a na Tecla de Bòrgia, Isabel de Suariz, Sor Isabel de Villena, Aldonza Montsoriu, Germana de Foix, Mencía de Mendoza… i tantes altres (moltes que han estat oblidades) que van fer possible que hi hagués una vida cultural efervescent i plena. Gràcies a ella, també els trobadors i autors (homes) també van poder escriure amb llibertat.

«Saber llegir era també un signe de distinció, com saber anar a la modaccccperò per als moralistes era totalment reprobable!!!»

Exemples misògins n’hi va haver molts, i ens han arribat més que no pas els poemes de les trobairitz…. molts autors van atacar les dones que escrivien, i també la Santa Inquisició castellana hi va ficar cullerada.

«Al segle XVII encara som un llarg catàleg de virtuts negatives!!!»

La Maria i l’Eva, Anna Güell i Tània Banús, ens parlen de les trobairitz i del món en què vivien amb molt d’afecte per a aquestes dones… i també amb molta ironia i, a estones, sarcasme, amb tots aquells homes que van intentar aturar-les. El moment final cabareter és excepcional. La cirereta perfecta per tancar un espectacle magnífic.

Un espectacle que comença a poc a poc i agafa embranzida i força mentre se’ns obre, davant nostre, un món de dones que no sabíem ni que haguessin existit…

«Juliana Morell […] dona molt sàvia […] havíeu sentit parlar mai de Juliana Morell?»

Anem a fer una musa, al Teatre la Gleva, posa llum en la foscor. Obre una finestra perquè ens entri un aire de novetat… que no és novetat, perquè és poesia dels segles XI a XVII… però és tan desconegut per tots nosaltres, que tot ens sembla nou de trinca.

Anem a fer una musa ens fa descobrir un món de poesia i de cultura que desconeixíem i ens sorprèn per la seva qualitat. I també ens indigna el tracte que van rebre aquestes autores. Sortim del teatre amb ganes de saber-ne més.

És un espectacle que no us podeu perdre. Que s’assaboreix en cada moment, en cada paraula, en cada poema… tot es gaudeix, tot s’aprofita. Teatre lluminós, brillant, que ens omple els sentits i les neurones.


  • El millor de tot: TOT!!! El text, el muntatge, el ritme, la direcció…
  • El pitjor de tot: se’ns fa curt… en volem més! (de fet, se’m va fer tant curt, que vaig tornar-hi un altre cop!)

Nicolas Larruy

El teatre m’agrada des de què tinc memòria. De ben petita ja anava a veure el Cicle de Teatre per a Nens i Nenes de Cavall Fort, al Romea… i ja no he deixat de gaudir del teatre. Per a mi, el teatre és salut, és felicitat… és vida! Actualment, a més de col·laborar a Espectáculos BCN, i de dedicar temps al teatre amateur, faig de jurat a la Mostra de Teatre del Raval i al Concurs de Teatre del Foment Martinenc; també col·laboro a Ràdio Montornés.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.