[usr 4 img=»03.png»]
The Beggar’s Opera va ser un espectacle musical que feia befa de l’òpera italiana. Es va estrenar a Londres el 1728. Anys més tard, en Bertolt Brecth es va inspirar en AQUESTA òpera per Escriure Die Dreigroschenoper, l’Òpera de Tres Rals, homenatge que pretén que el públic es distanciï de l’obra i dels personatges i agafi consciència de classe…
Antiòpera de les oblidades, un musical de petit format a dalt a l’Escenari Brossa
A l’Escenari Brossa hi Trobem l’Antiòpera de les oblidades, un musical de petit format on els actors interpretin Personatges del lumpen de Raval perquè nosaltres, el públic, ens distanciem de l’obra i agafem consciència de classe.
Una història on l’amor i la passió es barregen amb el poder, amb els diners, el domini sobre els altres, la compravenda de persones i de tot el que faci falta … Una història on les fidelitats canvien de lloc segons el qual més convé a cada Moment. Res no és segur.
«La nostra ciutat. La merda de la nostra ciutat. »
El Raval és l’escenari d’AQUESTA òpera. Un Raval amb Personatges que viuen al límit, que sobreviuen entre tres empreses: Almoina SA, Final Feliç SL i Pickpocket SL. Tres empreses que fan servir la mà d’obra barata que el barri ofereix. Mà d’obra que serveix per a tot. Que s’usa i és llença. Que només té valor mentre té utilitat.
L’obra Aprofita per Fer denúncia de la situació de la dona en un món on no és res més que un cos.
Bones interpretacions i bona composició musical
Marc Chornet ha creat un bon espectacle, amb molt bon material. Té la sort de poder comptar amb la música de Neus Pàmies i de Gerard Marsal. I uns actors joves que són molt convincents en les seves interpretacions: Alexandre Ars, Àngels Cervelló, Ferran Enfedaque, Laura Font, Clara Giralt, Laia Leal, Silvia Portes i Javi Vélez.
Però, és que, a més, l’espectacle Gaudeix d’un bon disseny de vestuari, que permet canvis de personatge, i un molt bon disseny de llums, marcant espais (el moment de peep show amb llum vermella és espectacular).
Antiòpera de les oblidades a l’Espai Brossa és un Muntatge molt bo que ens mostra una realitat que existeix, però que Poques vegades surt a la llum, si no és a la zona de notícies sensacionalistes dels diaris … I que sigui un musical no li treu gens de cruesa.
Antiòpera de les oblidades és un Muntatge per anar a gaudir de bon teatre i distanciar-nos de què passa a escena per «prendre consciència de classe» … que és el que pretenia Brecht.
- El millor de l’obra: el català emprat. Marc Chornet (Llevat d’alguna paraula) ha utilitzat català per Escriure la seva obra i ha deixat de banda el catanyol. S’agraeix que recuperi el Registri de llenguatge que ja gairebé NINGÚ no fa servir.
- El Pitjor de l’obra: el so, a estonians, costa seguir els sols d’uns Quants Cantants … i és una llàstima.
