Crítica: CRIM I CÀSTIG – Teatre Lliure

[usr 5 img=»03.png»]

El Teatre Lliure fa una gran aposta en aquest muntatge, CRIM I CÀSTIG, basat en la traducció de Miquel Cabal. Una traducció que ha estat premiada amb el Premi Ciutat de Barcelona 2021. El punt de partida, sense haver fet res més, ja seria excel·lent.

Crim i càstig, el clàssic rus arriba al Teatre Lliure de Montjuïc

Pau Carrió, amb el text a la mà, ha fet una selecció d’actors que és un encert. La tria de Pol López, l’heroi anit-heroi, ens fa venir al cap la seva interpretació de Hamlet. A més de Pol López (Raskolnikov) a escena hi veurem la Roser Batalla (Nastàssia / Lizaveta), Oriol Guinart (Zossímov),  Míriam Iscla (Porfiri Petrovna), Carlota Olcina (Dúnia), Francesca Piñón (Pulkhéria, Aliona Ivànovna), Albert Prat (Razumikhin), Òscar Rabadán (Marmelàdov / Svidrigàilov), Marc Rodríguez (Zamétov, Lujin) iMaria Rodríguez (Sónia).

L’escenari, gairebé buit, es va omplint amb alguns elements que els mateixos actors porten o s’enduen… Elements molt eclèctics que barregen mobiliari actual amb peces que ens porten al segle XIX... i, dominant-ho tot, una bombolla de plàstic que ocupa tot l’escenari… una bombolla que es va omplint d’aire, s’infla, s’infla… es fa gran i ho ocupat tot, com el sentiment de culpa de Raskolnikov.

Una obra de 4 hores que no es fa llarga

L’obra dura 4 hores, dividida en un primer acte de 2:10h. i una segona part d’1:35h. Al mig, una pausa de 20 minuts, amb servei de bar obert pels que vulgueu fer un mos i no vulgueu portar-vos-ho de casa.

Són 4 hores de Crim i Càstig i no es fan llargues. Perquè, igual que el llibre, al teatre també ens atrapa la història de Raskolnikov i el seu pelegrinatge per Sant Petesburg i per la societat del moment.

Un calidoscopi de personatges amb les seves virtuts i els seus defectes. Una societat on ningú no és el que sembla, on els mobles més bons estan podrits per dintre i on, d’una cort de porcs, en neix la rosa més bonica.

L’obra, malgrat tenir en Raskolnikov com a fil conductor, dóna veu a tots els personatges. Tots tenen el seu moment de glòria. És un muntatge coral fet de retalls de protagonistes.

Una posada en escena molt encertada

La música, una vibració que se’ns fica dins del cos, serveix per donar emoció a algunes escenes. I, tal com vam veure a Hamlet, també hi apareixen ritmes més actuals. I cal aplaudir l’aposta per tenir un músic en directe.

El vestuari, igual com l’escenografia, barreja els segles XIX, XX i XXI... amb colors tristos, gastats…

Pau Carrió ha fet un molt bon treball amb l’adaptació del text. És un text molt complex, difícil… perquè tot hi té la seva importància i no és fàcil destriar entre què es deixa i que no.

Us confessaré una cosa: la primera vegada que vaig llegir Crim i Càstig va ser per obligació. Classe de Literatura (sí, fa uns anys llegíem llibres i no resums). No vaig passar de les primeres 50 pàgines i em van  posar un zero per no presentar el treball sobre el llibre. Anys més tard, vaig retrobar el llibre i li vaig donar una segona oportunitat… i vaig descobrir una història que és addictiva. La història de Raskolnikov és emocionant, ens toca de prop, ens fa sentir identificat amb ell… els seus dubtes, la seva por, la seva consciència…

El muntatge de CRIM I CÀSTIG al Teatre Lliure no perd un bri de la força del personatge de la novel·la de Dostoievski. Tant Raskolnikov com els altres personatges són molt potents. Seria difícil triar-ne un.

Crim i Càstig, al Teatre Lliure, és una marató de teatre que se us farà curta. Un treball magnífic de tots els seus intèrprets i del director. I segurament, quan torneu a casa, us haurà entrat el cuquet per rellegir la novel·la. Teatre i literatura agafats de la mà. Això sí que és un TUTTI!

• El que més m’ha agradat: les interpretacions i la direcció.
• El que menys m’ha agradat: Albert Prat, a estones, costava entendre el que deia.