[usr 5 img=»03.png»]
El combat del segle: Jack Johnson, un boxejador negre, es converteix en campió mundial de pesos pesats, després de vèncer en Jim Jeffries.
Aquesta victòria va ser agre-dolça, perquè va portar molts aldarulls i represàlies contra la població negra i a Jack Johnson el van condemnar, en un judici injust. Per evitar la presó, fuig i arriba a Barcelona.
«¿Qué hace Jeffries en un ring? Ser un blanco fácil.»
Un cabaret amb tres cabareteres serà el seu lloc d’evasió. El cabaret, el gimnàs, i les festes. Sembla que el racisme que hi havia al seu país, no ha arribat a encalçar-lo a Barcelona.
Denise Duncan presenta El combate del siglo a la Sala Beckett
Denise Duncan ha escrit una obra amb en Jack Johnson al mig. Un eix per on van passant les històries de superació, de racisme, d’injustícia, de venjança, d’amor i desamor… I l’ha sabut dirigir de manera ferma, mantenint un ritme constant i àgil que potser es fa una mica lent al final.
Johnson i Jeffries viuen en un món on la violència és la llengua de comunicació. No només la física al ring, també la verbal. Jeffries és un blanc, racista i supremacista… però el menyspreu de Johnson cap a la gent blanca no es queda enrere.
L’obra està muntada com si fos una competició de boxa dels anys 20. En lloc d’anunciar els successius assalts, una noia apareix amb un cartell que ens diu l’any i el lloc perquè puguem situar l’acció.
«Mira, negro, te voy a decir lo que vamos a hacer…»
L’autora s’ha documentat bé sobre la societat catalana de l’època i en fa sortir alguns personatges: Sagarra, el periodista, Ricardo Baños, el director de cine…
El disseny de vestuari de Nina Pawlowsky mereix una menció especial. Un vestuari molt acurat, molt ben fet, versàtil… un treball excel·lent.
També cal felicitar el disseny de l’espai, en Víctor Peralta, que ha creat un escenari que és un ring, un cabaret, un jutjat… tot això molt ben combinat amb el disseny de llums de Guillem Gelabert.
Bones interpretacions
Queralt Albinyana, Alex Brendemühl, Armando Buika, Andrea Ros i Yolanda Sikara són els intèrprets d’aquest combat. Cal destacar especialment Andrea Ros, Queralt Albinyana i Yolanda Sikara que, a m és d’actuar, canten (amb música gravada) i ballen i ens transporten a un cabaret dels anys vint en un obrir i tancar d’ulls. Tres cabareteres que tenen llum pròpia. Són tan bones, que es podria fer un spin-off del Combat del Segle amb elles tres… i seria un èxit.
El combat del segle, a la Sala Beckett, és un muntatge que cal anar a veure per gaudir de bones interpretacions, bones cantants, bona escenografia, bon vestuari… i un argument que, malgrat estar ambientat en els anys 20, a estones sembla que sigui ben actual.
- El millor de l’obra: Andrea Ros, acompanyada de Queralt Albinyana i Yolanda Sikara.
- El pitjor de l’obra: els darrers 10 minuts. L’obra sembla que s’encalla i no avança.
