Crítica: El gran comediant – Teatre Goya

critica el gran comediant

3.5 out of 5 stars (3,5 / 5)

El tàndem creat per Joel Joan i Hector Claramunt torna a treballar conjuntament per presentar una nova comèdia al Teatre Goya: El gran comediant.  

Després de l’indiscutible èxit d’Escape Room, tant a Barcelona com a Madrid, els dos artistes presenten una nova peça escrita a quatre mans i on se’ns presenta a un personatge que, com diu el títol, és tot un comediant.

Sobre l’escenari, podem veure a actors i actrius com Joel Joan (Llorenç Tortosa), Xavi Mira (Ernest), Sandra Monclús (Elisenda), Àfrica Alonso (Úrsula) i Eduard Muntada (Sergei) que ens faran viure una bona estona de riures i girs insospitats.

El gran comediant, una divertida comèdia al Teatre Goya

El gran comediant ens presenta a un actor semi-famós que fa moltes temporades que treballa a la mateixa obra de teatre a una sala de Barcelona. Un actor que s’ha quedat estancat i que no sap com continuar triomfant fora del país. El seu millor amic, l’Ernest, encara ha tingut menys sort que ell i només ha pogut protagonitzar un anunci i una obra de teatre de petit format.

L’Ernest, després de molt de temps intentant triomfar en el món de la interpretació, decideix tirar la tovallola; però el seu millor amic, en Llorenç, l’anima a fer que segueixi lluitant pels seus somnis perquè, al cap i a la fi, l’Ernest actua de mirall d’en Llorenç que, comparat amb el seu amic, es pot considerar tot un triomfador. El problema comença quan la vida fa un gir i el que havia fracassat, comença a tenir bona sort a la vida…

El gran comediant és una obra divertida que presenta a dos personatges oposats que estan dibuixats d’una forma molt definida i concreta; en el confrontament entre ambdós personatges és on es troba la comèdia.

A més a més, l’obra té girs inesperats, divertits i surrealistes que fan que el públic esclati a riure. L’èxit d’aquesta proposta està assegurat.

Personatges exagerats i molt còmics

No esperis naturalitat a El gran comediant perquè no hi és per enlloc. Els personatges que veiem sobre l’escenari estan molt pujats i molt emmarcats dins el seu tarannà: un és un home egòlatra, pedant i egoista; l’altre és humil, sincer i innocent. I d’aquí no es mouen. I, precisament, això és el que fa que la comèdia estigui present durant tota l’estona: dues personalitats tan diferents, no fan res més que xocar i crear situacions hilarants.

En Joel Joan presenta a un personatge molt exagerat, però molt divertit: al seu estil. Un estil que funciona i que agrada (a mi també m’encanta). En Xavi Mira també fa un bon paper, un home senzill i innocent que desprèn tendresa i que fa que tinguis ganes d’abraçar-lo i cuidar-lo contínuament.

Però a El gran comediant hi ha un greu problema amb els personatges femenins, sobretot, amb el de la dona d’en Llorenç. S’ha presentat al protagonista com un masclista i, de fet, ho veiem tota l’estona durant l’obra. El personatge de la dona d’en Llorenç és conscient del masclisme i, per això, pronuncia frases iròniques que va pronunciant mentre passa l’obra. I JA ESTÀ.

Vull dir: la dona només fa comentaris irònics o sarcàstics sobre el seu marit, però es va empassant tot el masclisme, va aguantant tot el que l’home fa i segueix estant silenciada i invisibilitzada. Un personatge molt pla, al que li fa falta esclatar, al que li fa falta saltar, al que li fa falta tenir més veu. És molt greu que, avui dia, continuem creant personatges femenins que aguanten, aguanten i aguanten. Ja prou, no?

Un final una mica precipitat

Una altra cosa que no em va acabar de convèncer és el final de l’obra. Massa precipitat, massa ràpid, massa forçat. Després d’haver-nos endinsat en una història surrealista i divertidament estranya, el desenllaç de la història transcorre en un tancar i obrir d’ulls, en una cançó, en un final visualment colorit, però narrativament escàs.

Queden algunes incògnites a l’aire que no estan ben resoltes. Crec que, amb aquest final, s’ha volgut optar pel to de comèdia i de final impactant, més que no pas intentar tancar-ho tot bé i que s’entengui el que realment ha passat.

De totes maneres, El gran comediant és una obra divertida, per passar una bona estona, amb personatges divertits i una història esbojarrada i sorprenent. Sens dubte, farà temporada!


  • El que més m’ha agradat: Els girs inesperats i divertits de l’obra.
  • El que menys m’ha agradat: El personatge de la dona, massa encasellat en la dona que aguanta i calla.

Elia Tabuenca

Elia Tabuenca, filóloga hispánica y periodista digital especializada en cultura y viajes. Lleva más de 8 años dedicada al sector y es una apasionada del teatro, de la literatura, de la música y de los viajes por todo el mundo.

Un comentario:

  1. Genial obra! Gran treball! Necessitem riure amb tanta expressivitat i acció dels actors! Joel Joan, excel.lent obra. Ho hem passat genial!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.