Cartellera de teatre a Barcelona
La Sala Atrium recupera un muntatge esplèndid que no ens podem perdre: Infanticida. És un muntatge on tot encaixa de manera perfecta, on no hi trobem a faltar res ni hi sobra res. Un muntatge on tot és esplèndid…
Infanticida torna a la Sala Atrium: un muntatge esplèndid
- És esplèndida la interpretació de Neus Pàmies, que es mou entre la narració gairebé impersonal a la narració més íntima. Una interpretació de la Nela que ens deixa copresos.
- És esplèndida l’adaptació de textos de Víctor Català / Caterina Albert. Un text on hi trobem el vocabulari, la sonoritat, l’emoció de l’escriptora.
- És esplèndida la direcció de Marc Angelet, que aconsegueix un ritme molt ben controlat que ens porta del retrat íntim a la tragèdia, en una evolució sostinguda que no decau mai i que ens fa estar pendents de cada paraula que sentim.
- És esplèndida la música de Clara Peya, que ha donat a cada text un tracte diferent i únic. Una música que acompanya l’obra i que n’és també una part important i necessària.
- És esplèndida la interpretació en directe de la música per part de Gerard Marsal que, no només interpreta la música de Clara Peya sinó que, també, s’encarrega de l’espai sonor. Un espai sonor molt ben dissenyat que fa una simbiosi perfecta amb el text, la interpretació i la música.
- És esplèndid el disseny de l’espai. I també és esplèndid el disseny de la il·luminació. És esplèndid el disseny de vestuari.
Infanticida és una encertada tria de la Sala Atrium, amb un espai escènic reduït, que permet que el públic gairebé comparteixi l’escena amb Neus Pàmies i permet que acabi formant part del món de la Nela.
Infanticida a la Sala Atrium és un muntatge magnífic, el mireu per on el mireu. Agafeu-vos al text, a la música, a les cançons, a la interpretació… tot és esplèndid.
- El millor de l’obra: tot.
- El pitjor de l’obra: que només està programada un mes, i molta gent no podrà gaudir-la.