Al Dau al Sec hem pogut gaudir de Joven Llama, un muntatge que ha estat pocs dies en cartellera. Massa pocs dies. És un monòleg que mereix tornar a escena. Una història que commou, que impacta, que impressiona i que ens deixa ben remoguts.
Joven Llama, un monòleg carregat d’intensitat
En Germán és un monjo benedictí al monestir txec de Podlazice. Un monestir on es dedica a reproduir textos, junt amb un company. Un company que sempre és allà, amb ell. Dos homes joves que es descobreixen… i que descobreixen que són molt més que companys… però, abans que puguin començar la seva història, l’abat els descobreix i els condemna a morir emparedats.
En Germán fa un pacte amb l’abat: Si aconsegueix escriure, en una sola nit, un llibre amb tot el saber del món, l’abat els alliberarà. La història parteix de la llegenda de l’escriptura del Còdex Gigas, el llibre més gran escrit durant el segle XIII. Una llegenda que encara perdura.
No és una història de fantasmes, és una història de sentiments
Aquest és el punt de partida. La nit en què Germán ha estat tancat i, enmig de la foscor, la desesperació, la ràbia i la por, comença a rebre visites d’éssers supranaturals… éssers que es barregen amb els seus deliris… éssers que es mouen entre la imaginació i la realitat…
En el seu monòleg, en Germán no només ens parla del que viu durant aquella nit. També ens rememora els moments viscuts amb el seu company, la seva vida al monestir… no és una història de fantasmes, és una història de sentiments.
Un equip estel·lar
El text d’Albert Tola és intens. Molt intens. La seva direcció fa que aquesta intensitat sigui molt forta, des del principi del monòleg i fa que el públic, gairebé, respiri al mateix temps que en Germán, interpretat de manera magistral per Rodrigo García Olza. Una interpretació que no necessita ni crits, ni exageracions… una interpretació plena de matisos, a estones xiuxiuejada, íntima… i, al mateix temps, explosiva.
L’escenografia, que redueix els mobles a una cadira i l’espai a un racó de l’escenari, fa que el públic estigui tan a la vora del monjo, que el podríem tocar.
Joven llama, al Dau al Sec, només dura uns 45 minuts. Però són uns 45 minuts tan plens, tan intensos, tan viscuts… que ens sembla haver vist un monòleg de dues hores. I sortim del teatre amb el cor encongit per allò que acabem de veure i, alhora, satisfets per haver gaudit d’un muntatge molt bo.
- El millor de l’obra: El text, la interpretació i la direcció. Albert Tola ho clava amb la seva direcció del seu text i Rodrigo García Olza és hipnòtic.
- El pitjor de l’obra: que ha estat massa pocs dies en cartellera i es mereix que el públic la pugui veure.
