Nota: 7 sobre 10
Basat en la llegenda tan coneguda del comte Arnau, el musical El vol de l’home ocell explica, a través de la música de Sangtraït, la història d’Arnau: un comte que pels seus diversos pecats va ser condemnat a vagar com una ànima en pena per tota l’eternitat.
El vol de l’home ocell al Teatre Gaudí, musical de petit format
És un musical de petit format a quatre bandes, on la música és qui explica aquesta història. El que més crida l’atenció i destaca d’aquest musical és la part cantada. Les harmonies perfectament treballades i empastades per les veus dels actors, que no deixen indiferent a cap espectador.
Però per una altra banda, trobem que el musical no està prou compensat, ja que hi ha un treball musical realment bo, que en canvi no està al mateix nivell del text parlat.
Trobem que no està prou compensat el nivell actoral amb el musical, ja que a la part parlada que és on s’explica la història, es troba a faltar una mica més de treball de dicció i volum de la veu. En general costa d’entendre i seguir la història. Val a dir que és un text difícil ja que és tot en vers i perquè s’entengui bé caldria que es digués més poc a poc. La majoria d’actors parlen ràpid i sense vocalitzar gaire. Tot això fa que es perdin moltes frases, fent que costi seguir la història en alguns moments. El que s’entén més és potser el protagonista, l’actor que interpreta el Comte Arnau.
Una barreja entre l’estil gòtic, el medieval i el hard roc.
El vol de l’home ocell compta amb una posada en escena val a dir, molt senzilla. Tan sols una estructura de ferro giratòria que es fa servir de diferents maneres en cada escena, però que dóna força resultat.
Com ja hem dit, tot i així, el musical està molt bé musicalment parlant. Per aquest motiu és molt recomanable d’anar a veure al Teatre Gaudí de Barcelona, aquesta curiosa barreja que es crea entre la música de Sangtraït i la llegenda en vers del Comte Arnau.
