Crítica: Miseria – Sala Fènix

Consulta la cartellera de teatre a Barcelona

[usr 4,5 img=»03.png»]

Misèria. Així s’anomena el que podeu veure a la Sala Fènix. I què és Misèria? Misèria és un monòleg escrit per Queralt Riera i dirigit per Sergi Pompermaier. La veu i el cos els posen Felipe Cabezas.

Misèria torna a la Sala Fènix, un monòleg que ens fa riure per no plorar

Misèria és un monòleg que ens fa riure. Però riem per no plorar. Perquè l’humor ens salva de la nostra pròpia misèria.

“Al fin llega el fin.”

El que fa en Felipe Cabezas no és una conferència sociològica sobre la misèria o la pobresa, sobre sociologia, sobre economia mundial… no. Felipe Cabezas ens parla de nosaltres i de la nostra pròpia misèria. Perquè la misèria no és només econòmica… hi ha altres tipus de misèria i en aquest monòleg ens en mostren unes quantes. I ens mostren que tots, un dia o un altre, hem estat miserables.

“No sabia que unos pocos días se transformarían en semanas enteres y luego en meses.”

Un escenari gairebé buit, amb un micròfon i una pantalla al fons on es projecten imatges que reforcen el text. I no cal res més per gaudir d’una interpretació esplèndida, plena de matisos, on els silencis i les mirades, on els gestos petits, són tan aclaparadors com el text.

“Solo nos queda la rabia.”

Tot i que el text és dur, la posada en escena és molt poètica. Com si la direcció ens volgués amorosir allò que estem escoltant. Sergi Pompermaier ha sabut transposar el text escrit a escena.

I la tria de Felipe Cabezas és tot un encert perquè sap donar el to i el gest precís a cada frase. Un text on veiem que la tendresa es transforma en ràbia de forma progressiva, o el record es torna en cinisme en un obrir i tancar d’ulls. El treball de Felipe Cabezas és magnífic.

“El amor es solo una anècdota.”

Misèria es va estrenar al GREC 21, i és un espectacle que torna als escenaris per pocs dies. Però no s’ha de deixar passar perquè és un d’aquells espectacles que ens diuen molt i que ens fan reflexionar molt.

Misèria, a la Sala Fènix, és teatre per gaudir-lo i per sortir amb el cap ple de preguntes… i moltes de les preguntes van dirigides a nosaltres mateixos. Bravo!