Crítica: Akelarre – El Maldà

Crítica: Akelarre – El Maldà
5 (100%) 3 votes

Nota: 9 sobre 10

Atenció! En aquest aquelarre potser ens plantegem si volem seguir lluitant o si ens abandonem al món tal i com està, que fet i fet lluitar és una feinada, oi? The Feliuettes ens proposen un cabaret d’allò més reivindicatiu tot harmonitzant les seves veus enfundades en els seus uniformes de llenceria.

Akelarre, al Maldà: una bona dosi de realitat entre riure i riure

Armades amb un bon sac de comèdia negra i autoparodia, les tres actrius ens presenten un bon grapat d’escenes d’allò més absurdes però que, de manera molt enginyosa, ens fan arribar una realitat ben present sobre la situació de les dones a la societat.

El llenguatge és directe i descarat, com no pot ser d’una altra manera en una peça d’aquestes característiques. L’escenografia és senzilla però molt efectiva, el piano a escena i la relació de les actrius amb l’instrument i del músic amb les diferents escenes, fa que tot harmonitzi d’una manera tan excel·lent com ho fan les veus de les intèrprets.

Treball en equip amb un molt bon resultat

Quan veus Akelarre tens la sensació de veure un grup de persones que es diverteixen molt fent el que fan, i això sempre deixa un regust molt dolç. Les interpretacions son divertides i descarades, la manera de dirigir-se al públic fa que et sentis part de l’espectacle des del primer minut.

Tot aquest desvergonyiment ens transporta al més pur estil cabaret “picantón” i “gamberro”, però amb un discurs que es contraposa totalment al que podria vendre aquest gènere. Tot això forma part d’aquesta gran ironia, d’aquest joc que vol interpel·lar-nos i fer-nos pensar en el nostre paper dins de la lluita feminista.

I quan ja estàs ben endinsada en aquesta divertida faula, et trobes amb sorpresa davant de petites dosis de realitat interpretades durament. El cos està relaxat pel riure quan alguna clatellada et congela i cala fons, ben fons, com han de calar aquests missatges.

En definitiva, Akelarre és una obra recomanable tant per passar una molt bona estona com per fer-nos pensar. Tot i que no totes les parts gaudeixen del mateix dinamisme, crec que en general és una peça que funciona molt bé. Jo no ho dubto, tornaria a repetir aquest Akelarre tot i que poguessin acusar-me de bruixa!


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *