Crítica: Cansalada cancel·lada

Crítica de Nicolás Larruy

Nota: 7 sobre 10

espectaculos barcelona

Arriba l’obra de teatre Cansalada Cancel·lada a Barcelona amb un muntatge molt minimalista

Un director i un actor preparen un muntatge. L’escenari gairebé buit. Una escala de tisores, un parell de cadires, un penjador amb roba en un racó… L’actor arriba sistemàticament tard. Arriba tard i sempre té una excusa fantàstica per fer-ho. Una excusa sempre llarga però sermpre versemblant. El director, sempre puntual, va acumulat nervis i no sap si agrair que l’actor hagi arribat, o engegar-lo d’una vegada per totes. L’actor, histriònic, exagerat, passat de voltes tampoc no ajuda massa a asserenar els assajos.

teatro barcelona

Dia rere dia veiem com l’obra avança, poc, però avança. I descobrim que hi ha un tercer actor a qui ni nosaltres ni l’altre actor no hem vist mai el pèl. El final, una mica previsible, no deixa de ser còmic i el text aprofita per donar-hi una volta més.

En Fermí Fernández és una gran tria per interpretar l’actor. Una persona que no perd mai els nervis, que pregunta, que envaeix l’espai dels altres… un actor exagerat que ho exagera tot. L’Eduard Doncos també ho clava en el seu paper de director a punt d’esclatar però que no esclata…

Aquesta obra de teatre és un muntatge sobri que incideix molt en el text i en els girs que va fent l’obra. Un text que ens parla de teatre, però també ens parla de les relacions entre les persones, de com enfoca cadascú el món en què viu. És una comèdia que sembla molt lleugera però té cops amagats i cal estar atent. Rere el riure exagerat de Fermí Fernández i el posat contingut d’Eduard Doncos, hi ha molt per descobrir.

teatro barcelona

Joc de llums i fosc per marcar el pas del temps. Música de fons entre escena i escena. El ritme ràpid i brillant. L’espectador ha d’estar atent per no perdre ni una paraula. El vestuari, molt adequat. Són dues persones que estan assajant uns passis previs i, llevat d’una escena, no necessiten vestuari especial. El director vestit més sòbriament, en Fermí Fernández amb una samarreta llampant que ja ens defineix el personatge només entrar en escena.

Cansalada Cancel·lada és un text que depèn molt dels actors que s’escullin per interpretar-lo. Si l’elecció no és encertada, l’obra no funciona. En aquest cas, els dos actors sembla que hagin nascut per aquesta obra de teatre.

espectaculos barcelona


Elia Tabuenca

Filóloga hispánica y periodista digital. Apasionada del mundo del teatro y directora de la cía LetrasConVoz

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *