Crítica: The Feliuettes – Musicales de Barcelona

Crítica: The Feliuettes – Musicales de Barcelona
¡Puntúame!

Crítica de Nicolás Larruy

Nota: 7.5 sobre 10

Si els suecs poden muntar un musical amb les cançons d’ABBA, nosaltres no serem menys… i ens han muntat un musical amb les cançons de la Núria Feliu.

The Feliuettes és una comèdia fresca, àgil, divertida, amb un humor molt tendre (tot i que també té alguns moments força vitriòlics), trepidant i esbojarrada que us farà riure i ballar des del primer moment. Ja des del començament la comèdia agafa camins insospitats que fan que el públic no sàpiga mai què passarà després.

L’argument és original, ple de girs inesperats amb molta comicitat, amb interaccions amb el públic (un públic que es va deixar portar des de la primera cançó), amb intervencions del dramaturg (teatre dins del teatre), amb anades i tornades del teatre al món real..

The Feliuettes bcn

Les tres actrius i el pianista se’n riuen d’ells, se’n riuen de nosaltres i de la imatge que, durant molts anys, s’ha tingut de la Núria Feliu… i també de la Núria Feliu (que estava entre públic i va riure tant com la resta d’espectadors… o més). Però ho fan amb molt d’afecte, i això es nota. És una obra amb molta ironia i molt humor absurd, però sense sarcasmes ni mala bava. Pretenen divertir i ho aconsegueixen. Les cançons estan molt ben adaptades als tres timbres de veu de les actrius. I les tres actrius canten molt bé.

No hi ha escenografia. L’espai del Círcol Maldà tampoc no permet que hi hagi grans muntatges. Només un piano. Però les tres actrius i el pianista treuen molt profit de tot l’espai. Un bon treball d’il•luminació, que reforça el ritme trepidant de la comèdia. El vestuari és molt senzill, però molt encertat.

Una interpretació correcta de Laia Alsina, Maria Cirici, Laura Pau i Gerard Sesé que no perden mai de vista que estan interpretant una comèdia. Però en cap moment abaixen la qualitat de l’espectacle. Cal ressaltar els moments musicals.

The Feliuettes bcn

Potser si The Feliuettes s’hagués pogut representar en un teatre més gran, amb més pressupost… potser haurien pogut tenir més escenografia, un escenari més gran, un altre vestuari… però això no hauria afectat en res la qualitat de l’obra, la interpretació de les cançons… Perquè un teatre o un pressupost més gran poden garantir més mitjans, però una obra com The Feliuettes serà tan divertida sempre en un escenari petit com un de gran. I un teatre petit permet una proximitat amb el públic que afavoreix el muntatge.

Es diu que la millor adulació és la imitació. Doncs la Núria Feliu ha de sentir-se molt afalagada. The Feliuettes és tot un homenatge ben construït i ben interpretat.

Elia Tabuenca

Filóloga hispánica y periodista digital. Apasionada del mundo del teatro y directora de la cía LetrasConVoz

Un comentario:

  1. Pingback: Crítiques de “The Feliuettes” | Laura Pau

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *