[usr 4 img=»03.png»]
Torna al Teatre Romea aquest mes de desembre l’obra dirigida per Mario Gas Viejo amigo Cicerón i protagonitzada per Josep Maria Pou. L’espectacle d’Ernesto Caballero, que ja va ser estrenat el 2019, dura una hora i quinze minuts i és una coproducció de la sala amb el Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida.
Viejo amigo Cicerón: més viu que mai
Marc Tul·li Ciceró, nascut l’any 106 a.C. a Itàlia, va ser jurista, polític, filòsof, escriptor i orador, però també va ser protagonista de diferents enfrontaments i guerres durant l’època de l’emperador romà Juli César.
L’autor, Ernesto Caballero, el reviu i el porta al present de la mà de Josep Maria Pou, que amb la seva vibrant actuació ens mostra un Ciceró amb les seves contradiccions, febleses i dilemes morals propis del segle primer abans de Crist però que, en ocasions, ressonen a alguns encara latents avui dia.
L’obra està impregnada, no obstant, de la seva faceta com a polític exemplar, home d’integritat moral excepcional i pare patidor.
Triangle dialèctic entre dos mons
Dins d’una biblioteca recreada amb excel·lència per Sebastià Brosa, se’ns presenta un debat a tres bandes amb canvis de mil·lenni inclosos. “Els únics amics que no et traeixen són els llibres” li diu Ciceró a Tiró, esclau i transcriptor dels discursos del savi, i interpretat per Alejandro Bordanove, un jove universitari del nostre segle que està preparant un treball sobre la figura del filòsof amb la seva companya, l’actriu Maria Cirici que acabarà convertida en Túl·lia, filla del polític romà.
Un suposat ‘intèrpret’, Josep Maria Pou, irromp a la cambra dels llibres per ajudar a reconstruir i explicar la història de l’orador que va viure en una època convulsa i plena de canvis. Les ambicions, deslleialtats i trifulgues polítiques del moment el van esquitxar fins a tal punt que va acabar decapitat per Marc Antoni després que fos acusat de promoure l’assassinat de Juli César.
Un Ciceró per cada època
Frases lapidàries com que “no pot haver cap poder per sobre de les lleis” o que “el mestre no ensenya el que sap, sinó el que és” farceixen un text molt ric, dinàmic i ben desgranat del Viejo amigo Ciceró.
Una acurada i neta direcció, que sorprèn l’espectador amb encertades projeccions en un moment determinat de l’obra, ajuden a visualitzar aquest personatge històric que al llarg dels anys ha estat representat des de vessants diverses.
Sens dubte, l’autor ha volgut evidenciar en aquest cas un Ciceró que creia, per damunt de tot, en l’ús de la paraula en la lluita i la cerca de la justícia i la llibertat.
- El que més m’ha agradat: el magnífic guió, perquè Josep Maria Pou ja ens té acostumades a les seves impecables actuacions i no té mèrit, per part meva, destacar-ho
- El que menys m’ha agradat: que una ja sap com acaba des de bon inici
