El Sevilla ens va fer riure, fins i tot vestit de Sòcrates

El Sevilla ens va fer riure, fins i tot vestit de Sòcrates
¡Puntúame!

Nota: 6 sobre 10

Dissabte passat vam anar a veure “El Sevilla“, i ho diem així perquè tot i que el títol era “Reflexiones de un hombre lengua” i prometia ser un monòleg entre filosòfic i còmic, en realitat, l’únic que importava era que era ELL.

La gent que hi va anar ho va fer per veure en directe un artista que admiren i la Sala Barts estava plena de fans del solista de “Mojinos escozíos”; va ser un espectacle divertit, sens dubte, gens reflexiu ni filosòfic segons la nostra humil opinió. Potser tothom sabia què anava a veure, què VOLIA veure, menys nosaltres.

El feedback entre actor i espectadors és constant, fresc i dinàmic

Tot i així el senyor té gràcia, això no se li pot negar i fer riure és lo seu.  A part de cantar, és clar. Té presència i omple l’escena, no es trobava a faltar ningú més allà dalt. Miguel Ángel Jiménez connecta amb el seu públic, hi arriba, sap què li ve de gust escoltar i què no.

Amb l’excusa d’exemplificar la maièutica de Sòcrates es dirigeix constantment a la sala, hi dialoga i el feedback entre actor i espectadors és constant, fresc i dinàmic.

L’espectacle ha rodat per més de 80 sales i encara té corda per representar-se en molts indrets del país, li desitgem bon viatge i li posem un 6/10.

Te interesará:

Crítica: Nuestras mujeres Crítica de Ester González Nota: 8 sobre 10 ¿Delataríais a un amigo?, ¿seríais capaces de revelar un secreto muy comprometedor? Esto es lo que ocurre...
Crítica: Una vida al teatre Nota: 9 sobre 10 La Seca Espai Brossa, presenta l'obra "Una vida al teatre", escrita per David Mamet i dirigida per Moisès Maicas. Una obra dirigida a...
Crítica: L’inframón Nota: 9 sobre 10 On és la línia que separa el món real del virtual? Què passa quan xoquen frontalment els codis ètics en què se sustenten? Com difere...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *