El Sevilla ens va fer riure, fins i tot vestit de Sòcrates

Nota: 6 sobre 10

Dissabte passat vam anar a veure “El Sevilla“, i ho diem així perquè tot i que el títol era “Reflexiones de un hombre lengua” i prometia ser un monòleg entre filosòfic i còmic, en realitat, l’únic que importava era que era ELL.

La gent que hi va anar ho va fer per veure en directe un artista que admiren i la Sala Barts estava plena de fans del solista de “Mojinos escozíos”; va ser un espectacle divertit, sens dubte, gens reflexiu ni filosòfic segons la nostra humil opinió. Potser tothom sabia què anava a veure, què VOLIA veure, menys nosaltres.

El feedback entre actor i espectadors és constant, fresc i dinàmic

Tot i així el senyor té gràcia, això no se li pot negar i fer riure és lo seu.  A part de cantar, és clar. Té presència i omple l’escena, no es trobava a faltar ningú més allà dalt. Miguel Ángel Jiménez connecta amb el seu públic, hi arriba, sap què li ve de gust escoltar i què no.

Amb l’excusa d’exemplificar la maièutica de Sòcrates es dirigeix constantment a la sala, hi dialoga i el feedback entre actor i espectadors és constant, fresc i dinàmic.

L’espectacle ha rodat per més de 80 sales i encara té corda per representar-se en molts indrets del país, li desitgem bon viatge i li posem un 6/10.

Te interesará:

Crítica: La pipa de la pau Nota: 8 sobre 10 Amparo Moreno es una mujer mayor que quedó viuda hace unos años aunque su marido sigue en casa de “ceniza” presente, en un pequeño al...
Crítica: Les bruixes de Salem Nota: 7.5 sobre 10 En aquest muntatge de Les Bruixes de Salem sembla que el director, Andrés Lima, hagi confós el teatre amb un curs "introducció al t...
Crítica: Diari d’una miliciana Nota: 9 sobre 10 La Seca Espai Brossa ens torna a enlluernar amb un muntatge petit, acurat, ben treballat, ben interpretat. Un muntatge commovedor que...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *