Crítica: Gibraltar – Festival OUI!

Crítica: Gibraltar – Festival OUI!
5 (100%) 1 vote

La programació del Festival OUI de Théâtre en Français de Barcelona ja ha començat. El primer espectacle, Gibraltar.

Gibraltar és una història que tenim molt a prop, encara que no vulguem veure-la. És la història d’aquells joves que viuen a països de l’Àfrica i que somien en venir a Europa.

Gibraltar inaugura el Festival OUI 2020

Jules Soguira Gouba i Bachir Tassembedo es transformen en els diferents personatges que, al final, ens acaben explicant el mateix: el desig dels joves d’anar a Europa, l’escepticisme dels més grans que ja no creuen en aquest somni.

“Nous somme droits toujours. Droits et forts.”

La història està basada en fets reals, i això li dona un aire dolorós, perquè cada frase, cada gest, és una bufetada a les nostres consciències.

El muntatge és una barreja de text i dansa. Una dansa amb coreografies molt descriptives que tenen, de rerefons, músiques triades perquè els seus autors també eren immigrants o fills d’immigrants.

L’escenografia és mínima. La història l’expliquen més els actors, amb petits canvis de vestuari, la música i la il·luminació.

“Tu ne sais pas. Tu ne sais rient.”

Gibraltar ens parla dels joves que volen venir i gaudir del somni d’Europa, i ens parla dels que van venir i se n’han tornat a casa, decebuts.

“Tous les douleurs se ressemblent”

Gibraltar és un text molt potent, molt ben escrit i també dirigit per Guy Giroud, que ha sabut aprofitar el talent d’en Jules Soguira Gouba i en Bachir Tassembedo per crear, en un escenari gairebé buit, un espectacle ple de força que ens colpeix.

Un espectacle inaugural que caldria que es traduís i es pogués veure a Barcelona, fent temprada en un teatre.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *