Crítica: Llum trencada – Al Teatre Tantarantana

Crítica: Llum trencada – Al Teatre Tantarantana
5 (100%) 3 votes

Valoració: 9 sobre 10

La història l’escriuen els vencedors. Els perdedors es queden sense veu. I les dones dels perdedors, ni veu ni res… l’oblit.

Però, al Tantarantana han volgut rescatar les dones de l’oblit. Les dones de Mallorca que van patir la guerra civil i la repressió posterior perquè eren dones amb estudis, perquè eren dones casades amb algú sospitós, perquè eren filles de rojos… perquè eren dones. I ho han fet amb l’obra Llum trencada.

“El millor de tot, les dones podran votar!”

Llum trencada, una obra que rescata a les dones de Mallorca de l’oblit

A Llum trencada coneixem històries de dones que viuen en llocs petits, on tothom es coneix, i descobreixen que són les persones que tenen més a prop les que les denuncien. No importa si la denúncia és veritable o no. Importa la denúncia, la sospita… dones que pateixen una doble repressió. Pateixen perquè són dones del bàndol perdedor, i pateixen perquè són dones.

“Devia ser molt dolent, ton pare… si no, per què el mataren?”

Catalina Florit, Marina Nicolau i Irene Soler ens expliquen les històries com qui explica un conte. Només els falta començar l’espectacle amb “hi havia una vegada una dona que…” La direcció de Pere Fullana fa que cada història sigui diferent. Les tres actrius, amb pocs elements escènics, juguen a recrear espais i persones, de forma molt imaginativa. Com un conte. Però aquest conte que expliquen és un conte de por, de foscor, de ràbia…

Un gran treball de documentació

La caracterització de Bel Cirerol és impactant, perquè les tres actrius semblen sortides d’una fotografia dels anys 40… el vestuari, el pentinat… tot. Un gran treball de documentació.

“Me vaig tornar a casar. Una dona tota sola no era res.”

I la música, bé sigui gravada o bé sigui cantada per les tres actrius, ens porta directament a aquells anys negres. Uns anys en què, malgrat la por, la misèria, i la foscor, la música portava una mica de llum. Música que venia en castellà, la lengua del imperio, que ho esclafava tot.

Llum trencada o les vides trencades per la repressió franquista

La dramatúrgia d’Aina Salom i Carme Planells ens permet conèixer petites històries que, potser, no van canviar el decurs de la historia, però que van canviar la història de les persones que les van viure. Vides trencades per la repressió, la presó, la tortura, la mort.

Llum trencada, al Tantarantana, és un espectacle ple d’amor per aquelles dones que van patir només per ser dones. Dones del bàndol perdedor.

“La muerte de nuestras compañeras, no se honra yendo a misa, se honra luchando por la libertad que nos robaron.”


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *