Crítica: Oques Cretines

Crítica: Oques Cretines
¡Puntúame!

Nota: 9,5 sobre 10

Oques Cretines és la demostració que parlant, la gent no s’entén. En Ferran Castells, en Josep Maria Mas i la Blanca Pàmpols interpreten 12 peces curtes de Karl Valentin, actor de teatre i de cabaret, pallasso, home-orquestra, dramaturg…

Dotze textos que ens mostren com el llenguatge, fins i tot el que sembla més aclaridor, pot acabar sent complicat.

Vingui amb mi!

On?

A qualsevol lloc!

Ja hi he estat!

Rialles continues a “Oques cretines” a la Sala Versus

Els textos, superbament interpretats per Ferran Castells, Josep Maria Mas i Blanca Pàmpols, provoquen una rialla contínua. No és una gran rialla, no riem a cor que vols… però tenim el riure enganxat a la cara des de la primera escena.

Els discursos són coherents, les frases estan construïdes de forma correcta… però les paraules diuen més del que volen dir, i els actors hi posen més del que hi ha a cada morfema.

Escriu-me almenys per saber que no em vols escriure més.

L’absurd està sempre present. Un absurd quotidià. Un absurd que se’ns fa molt familiar. Karl Valentin ens està retratant a nosaltes.

Ha dit que la meva dona és una oca cretina. […] La meva dona no és una oca.

Els textos aconsegueixen mostrar-nos l’absur de moltes situacions que vivim encara… com el famós “vuelva usted mañana” d’Unamuno.

Una esconografia molt acurada que vesteix aquesta obra de teatre

L’escenari és un terra que sembla un tauler d’escacs per on es mouen els tres actors, com si fossin peons que, de vegades, van una mica perduts. L’escenografia es completa amb pocs elements, tots de joguina (un piano, una tauleta i dues cadiretes, una cuina)… Un món que ens recorda els malsons d’Alícia al País de les Meravelles. Un món on res no és el que sembla.

L’espectacle es completa amb uns balls, com si estiguéssim en un cabaret. Uns balls que ens fan descobrir el gran ballarí que és en Ferran Castells… la seva rumba és per aplaudir-la!!!

Una obra que heu de veure

Oques Cretines ha tornat a Barcelona. Ara la podeu veure a la Sala Versus. No. Millor dit: l’heu de veure. Perquè el bon teatre s’ha d’anar a veure. I Oques Cretines és molt bon teatre. Ho reuneix tot: text, interpretació, direcció (de Lluïsa Mallol), posada en escena, música…

Oques Cretines, a la Sala Versus, és teatre que ens fa pasar una molt bona estona. Però, gairebé sense que ens n’adonem, ens fica el cuquet del dubte… i si parlant realment no ens entenem?


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *